Hola xiques i xics, sigueu benvinguts i benvingudes a aquest fòrum:
Ja sou a dins del mirall de la LIJ, ara és hora de tornar a mirar amb els ulls dels infants i fer un recorregut pel bo i millor de les obres escrites per a infants. Però, per fer aquets viatge, has d’estar ben atenta a les qüestions que se’t plantegen.
I ara encetem la PRIMERA FASE amb la pregunta inicial:
0.- Podries dir en quines etapes es divideixen les lectures proposades en el llibre. Quin creus que és el criteri que ha seguit l’autor?
ENS ENDISEM ARA EN L’ETAPA DELS PRIMERS LECTORS
ETAPA DE 0-4 ANYS
1.- Després de llegir les obres d’aquest apartat, quines creus que són les característiques comunes dels llibres per als primers lectors.
2.- Qui són els protagonistes de cada lectura?
3.- Tria l’obra que més t’haja agradat de l’etapa de 0-4 anys. Justifica la teua resposta.
4.- Repassa ara els teus records, parla amb la mare i el pare o rememora la teua biblioteca d’infant; quin fou el teu llibre preferit quan tenies aquesta edat?
5.- Creus que hi ha algun llibre – en català o en espanyol- que es podria afegir a aquesta llista pel seu valor literari?
6.- Quins són les obres infantils presentades que no estan escrites originalment en anglés. Digues el títol, els seus autors i la llengua original en què foren escrites.
I aquesta última qüestió ja és per a nota:
7.- Argumenta a favor o en contra de l’afirmació següent:
En la pàgina 51 s’afirma que en els llibres per als primes lectors, “El valor estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic”. Què n’opines tu?
CAL QUE PUBLIQUEU ELS VOSTRES COMENTARIS, RECORDEU DE REVISAR PRÈVIAMENT L'ORTOGRAFIA I L'EXPRESSIÓ
0.- “Dins del mirall” es divideix en cinc etapes on es mostra l’edat a la que van dirigits els contes narrats, és a dir, l’edat recomanada per l’autor. Aquestes etapes són: de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, de 11 a 13anys i de 14 o més.
ResponEliminaAquesta classificació dels contes respon a un criteri de qualitat, degut a que l’autor recomana obres interessants tant als infants com als adults en funció de l’edat, del nivell lector i de les preferències d’aquest. Per tant, hi vegem que a “Dins del mirall” hi ha històries que s’adrecen a prelectors fins a lectors joves i adults (lectors autònoms).
1.- Degut a que els primers lectors no hi saben llegir encara oracions o frases i alguns sols hi saben algunes paraules soltes, les característiques comunes dels llibres per als primers lectors deuen ser un llibre d’il•lustracions clares i simpàtiques sense text,o amb la mínima expressió, que mostre una història breu i senzilla mitjançant un protagonista proper i simpàtic per als infants. Gràcies a aquesta multitud d’il•lustracions i a la falta de text es poden crear diverses sensacions al nen/a, com per exemple el riure, l’ensurt, la tristesa... que provoquen l’empatia del lector/a amb el protagonista i l’emoció; una de les funcions primordials de la literatura.
Aquestos llibres han de tindre unes grans dimensions, per així convertir cada imatge en un pòster en el qual el lector puga fixar-se bé i identificar o distingir tot el que acompanya l’element protagonista. També hi poden ser de fulls de cartró, degut a que en aquesta etapa els menuts encara no estan habituats a passar les pàgines d’un llibre.
El títol d’aquestes narracions ha d’involucrar als lectors, amb un inici directe i contundent, un desenvolupament amb nombroses repeticions i un desenllaç sorprenent, degut a que una història, per senzilla que siga, pot estar carregada d’intensitat i d’intriga. Pel que fa al ritme del conte, aquest ha de ser mesurat i constant, per a que els xiquets/es entenguen que els llibres segueixen una direcció, d’esquerra a dreta i una estructura circular.
Una última característica comuna a tots els llibres per a primers lectors és, que els temes d’aquestos han de ser actuals, reflectint així les preocupacions dels infants, d’aquesta manera es respon als seus interessos amb la intenció de que troben el plaer i les respostes en la literatura, mentre van adquirint l’hàbit de llegir.
2.- En les lectures per a infants de 0 a 4 anys generalment hi són protagonistes xiquets o xiquetes de la mateixa edat, o famílies on hi ha un nen/a d’aquesta etapa i així els lectors/es es poden sentir identificats.
ResponEliminaCom es el cas del “Llibre d’imatges” de I. Beck, on la protagonista és una nena que mostra en cadascuna de les il•lustracions un dels primers elements o situacions que veu o viu l’infant. En el conte “Vamos a cazar un oso”de M. Rosen, els protagonistes són un pare i els seus fills que se’n van a caçar un ós. Per últim, al conte “El meu pare va ser rei” de T. Robberecht, el protagonista és un nen que nomenen al seu pare rei i açò provoca un distanciament entre ells dos.
Però, als llibres per a primers lectors també hi apareixen com a protagonistes diversos animals, degut a que aquestos són els personatges preferits per els més petits, ja que veuen reflectits alguns dels seus mateixos moviments i reaccions.
Açò es pot veure al conte “L’Elmer i el temps” de D. McKee, on el protagonista és un elefant molt colorit que guia als lectors pels diferents fenòmens meteorològics. En el cas del conte “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de W. Holzwart, la protagonista és una talpeta que buscarà el culpable del que li han fet entre la resta d’animals. Per últim, al conte “Història de Babar el petit elefant” de J. de Brunhoff, el protagonista és un elefant que després de la mort de la seua mare fuig a parar a una ciutat.
3.- L’obra que més m’ha agradat és “El meu pare va a ser rei” de T. Robberecht; degut a que l’autor mostra un dels temes que pot preocupar als infants de ui en dia. En aquest cas, el tema és la relació entre un xiquet i un pare que ocupa un càrrec important, degut a açò, no té temps d’exercir el paper de progenitor, per tant no pot jugar amb el seu fill.
El que més m’agrada d’aquesta obra és la metàfora que utilitza l’autor per a abordar aquest tema utilitzant un personatge i uns elements dels contes tradicionals. Degut a que al principi de l’obra el pare es un pare exemplar per tant té una estatura normal, però només es nomenat rei comença a fer-se gran com el seu càrrec, aplegant a una enorme distància que el separa del seu fill. Per últim, el rei es dona conter que el que realment es enorme no es el seu lloc de feina sinó el seu fill i tot torna a la normalitat.
Considere que aquesta metàfora és del tot encertada per a definir la importància que es dóna a les feines actualment, degut a que reflecteix el paper d’unes feines que es creuen més importants que el fet de dedicar un temps per a estar i compartir amb els fills/es, siga jugant, llegint, cuinant...
4.- Generalment m’agradaven molt els contes plens d’il•lustracions on els protagonistes eren animals.
ResponEliminaEl llibre preferit quan tenia aquesta edat fou “Tragoncete en Navidad” de J. Held, aquest conte tracta sobre un llop anomenat Tragoncete el qual te que ajudar al Pare Noel a repartir els regals de Nadal perquè ell està malalt. Durant tota l’historia està acompanyat per la seua inseparable amiga Maria, una xiqueta de cabells rossos i la seua avia Manolita.
Personalment, crec que aquest conte narra una història breu molt pròxima al món del xiquet/a, on es recolza i es fomenta l’aprenentatge de la lectura, acompanyat d’il•lustracions tendres i divertides que ajuden a captar el sentit del text en el cas de que el lector/a no conega el significat exacte d’una paraula.
5.- Crec que en aquesta etapa hi ha una gran quantitat de llibres tant en català com en espanyol que es podrien afegir a aquesta llista pel seu valor literari.
Com per exemple “¡Canta, ratoncito!” de A. Vogel, en aquest conte un ratolí molt divertit que és una titella de peluix acompanyarà el nen/a per la historia. Aquest llibre és ideal tant per als nens/es que juguen amb el llibre, com per als familiars, que poden utilitzar-lo per cridar l'atenció dels més petits quan comencen a explicar contes.
Un altre podria ser “El ratolí que menjava plàtans” de K. Faulkner, aquest conte tracta d'un ratolí que menja plàtans i tira la pell de plàtan al mig del bosc. Els animals que passen per allí cauen tots per culpa de la pell del plàtan però el ratolí al final també és víctima d'aquesta malifeta. Crec que aquest es un bon conte degut a que està ple de grans imatges desplegables i en gran format, ideal per cridar l'atenció dels xiquets i xiquetes.
Per últim, també afegiria a la llista proposta per l’autor el conte “Cases del món” de C. Sourdais, aquesta història ofereix la possibilitat de conèixer on viuen ens nens/es arreu del món. Es tracta d’un llibre amb desplegables per descobrir cases com la iurta de Mongòlia, l’ iglú de Grenlàndia, el palafit de Perú o l’isba de Rússia.
6.- No totes les obres infantils presentades per l’autor estan escrites originalment en anglès, també hi han contes escrits en alemany, com per exemple el conte de “La tapeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwartch i Wolf Erlbruch.
ResponEliminaTambé hi trobem contes escrits originàriament en francès “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff i “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens.
Com podem observar, l’autor no anomenat cap història infantil escrita en català o en espanyol en la seua versió original.
7.- Personalment, estic d’acord amb l’afirmació de l’autor, degut a que generalment es té un pensament incorrecte sobre les històries infantil, ja que pel fet de que el conte estiga adreçat a infants es creu que la literatura infantil ha d’ensenyar i ha de tenir una forta càrrega didàctica.
Jo no estic en contra de que als contes infantils es transmeta un valors i uns coneixements però, quan es parla d’un conte es parla de literatura i una de les funcions més importants que hi té aquest àmbit és captar l’ interès del lector/a per tal de que aquest trobe plaer i hàbit per la lectura. Per tant, el valor estètic està per damunt del valor didàctic que puga tindre qualsevol obra.
Per tot açò, jo crec que el millor és que en un obra infantil es transmeta la idea o el missatge però d’una manera subtil, és a dir, que el lector/a tinga que parar-se a reflexionar i així poder anar captant el missatge i les idees de manera indirecta. Si no es segueix aquesta pauta i es plasmen missatges directes a l’ història, aquests acaben menjant-se la part literària i estètica del conte i el converteixen en un llibre de coneixements.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina0- Les etapes que suggereix Pep Molist són la etapa infantil i la juvenil. Però, pense que tot el que hi proposa, encara que siguen lectures molt senzilles principalment, deurien d’ésser llegides també pels adults, per suposat és a qui va dirigit el llibre. Com bé esmenta Sara Bryant, els contes poden captivar a lectors de totes les edats, perquè la literatura de l’edat madura està impregnada de manera natural per la influència de la literatura infantil. Sols hi ha que fer una mirada als canvis que els contes orals han patit des de el seu origen fins a l’actualitat, d’ésser retalls de l’experiència de la vida fins arribar a la fantasia que hui tracta aquesta mena de literatura.
ResponEliminaL’autor en el seu afany de fer nous lectors i d’apropar la literatura a tothom des de ben menuts, segueix un criteri d’investigació amb un itinerari gradual pels llibres adreçats a infants des de el seu naixement fins a lectors que ja gaudeixen de la literatura.
1- Senzillesa en el text, amb imatges que tinguen molt de color que accentuen les accions dels personatges, i un bon fil conductor per una ràpida comprensió per part dels oients menuts, a més a més, que comencen a ensenyar valors d’una manera fluïda, i què agraden tant a petits i petites com a grans. La idea és captar l’interès dels lectors i lectores.
2- Els protagonistes, per regla general, són els mateixos lectors, ja que quan lligen es posen dins de la pell del que en realitat és el o la protagonista del llibre; és a dir, ells mateixos es veuen reflectits dins de les històries que hi es conten, bé per l’edat o bé perquè hi veuen similituds, com per exemple problemes o vivències quotidianes amb la família, les seues mascotes o històries de característiques antropomòrfiques dels animalets que criden l’atenció dels més menuts i les més menudes. Això també ocorre amb la literatura dels adolescents, etapa molt conflictiva, on aquests es refugien dins de les històries per calmar les seues angoixes o per a gaudir del que hi es conta. Sobretot, dins de les lectures infantils els protagonistes solen ésser xiquets i xiquetes, pares i mares, àvies i avis,etc. Però, cada lectura té els seus protagonistes vertaders, proposats per cada autor o autora, que fan de canal de transmissió de les accions o ensenyaments que hi ocorren i que fan somiar desperts als receptors.
ResponElimina3- Hi ha dos obres que m’han cridat l’atenció per la senzillesa en que tracten temes tan transcendentals com són la mort d’un ésser volgut i el pas dels anys dins La història de Babar el petit elefant; o bé El meu pare va ser rei, on es parla, mitjançant una molt bonica metàfora, d’un problema que es presenta molt sovint en famílies de la societat actual amb la relació de pares, mares, fills i filles i que pense que no sols hauria d’ésser llegida per nens i nenes, sinó que també descobreix significats als adults del pensament dels seus fills i filles.
ResponElimina4- Encara que m’ha costat rememorar els llibres de la meua infantesa, sí que tinc en el record autors com Hans Christian Andersen i als germans Grimm com a referents d’aquesta etapa de la meua vida. Títols tan coneguts com són Les fesols màgiques, Pulgarcita, La sireneta, de Andersen; i títols com La caputxeta vermella, Els músics de Bremen, Pulgarcito, El sastrecillo valent, Hansel i Grethel, La bella dorment, Blancaneus, entre els més coneguts.
ResponElimina6- La primera que he trobat ha sigut Xola i els lleons de Bernardo Ataxaga (1995); Il•lustracions de Mikel Valverde; El seu títol original és Xolak badu lehoien berri, Publicat en euskera por Erein (1995) i en
ResponEliminaCatalà per Cruïlla, 1996.
La segon què he trobat, encara que ja és per lectors de catorze anys en avant, es titula Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo i Molina, escrita al 1974, i el gênere és Novel·la, ciència-ficció. Va tindre gran succés entre el públic juvenil, i va ser duta a la televisió per mitjà d'una sèrie de gran èxit produïda i emesa per TV3.
0.- L’autor de “Dins del mirall” reflexiona sobre els contes de caràcter atractiu que corresponen a cada etapa evolutiva en funció de l’edat i del nivell lector, des de que naixem fins que ens considerem lectors autònoms; i de les preferències d’aquest. Cal destacar, doncs, la classificació per etapes que empra Molist: de 0-4 anys, de 5-7 anys, de 8-10 anys d’11-13 anys i a partir de 14 anys.
ResponElimina1.- Les característiques comunes dels llibres que pertanyen a l’etapa de 0-4 anys són la presentació d’un format de dimensions reduïdes i fulls de cartró amb l’objectiu de que els xiquets i les xiquetes, com no estan habituats a la lectura, puguen veure-ho i palpar-ho. D’altra banda, els llibres grans converteixen les imatges en pòsters, per tal de facilitar l’atenció.
ResponEliminaCal destacar, a més, que ha d’estar compost per imatges grans i suggeridores amb el fil conductor d’un personatge proper i simple (graciós, divertit, alegre i colorit) per a fomentar l’interés i la curiositat. Respecte als personatges, els més motivadors són els animals, perquè veuen reflectits alguns dels seus mateixos moviments i reaccions.
D’aquesta forma, avall de cada il•lustració ha d’introduir-se un text molt reduït, com per exemple onomatopeies o frases simples, perquè cal recordar que comencen a iniciar-se al món de la lectura, un món nou per a ells i elles.
Així doncs, altra característica important es centra en el tema, ja que el que agrada a aquests lectors i lectores són els temes actuals i quotidians, és a dir, les situacions familiars que tracten els colors, el temps, les formes, els números, ... per tal d’introduir conceptes i elements que puguen reconèixer i integrar. Això és el que realitza l’autor del conte “L’elmer i el temps”, perquè mitjançant un personatge divertit i proper als infants, els guia a descobrir o reconèixer els fenòmens meteorològics com la neu, el sol, els llamps i els trons.
Finalment, cal considerar, com comenta Molist, que un dels elements que fa que una obra connecte i arribe als lectors/es és la comunicació, una de les funcions principals de l’art i la literatura.
2.- El personatge que protagonitza el “Llibre d’imatges” és una nena que porta, en la majoria dels casos, una mena de pijama d’una sola peça amb diversos estampats. Així, apareix en cada il•lustració, seguint un fil conductor i envoltada per escenaris que representen un dels primers elements o situacions que veu o viu l’infant: lluna, neu, arbres, animals (de molt interés en els més xicotets/etes).
ResponEliminaEn el conte de “L’elmer i el temps”, el personatge que sorgeix és un elefant anomenat Elmer, qui té una pell de múltiples colors, composta de diversos quadres de color diferent. A més, la seua personalitat, tan diferent de la resta de caràcter alegre i divertit, i els seus colors tan vius, que es veu reflectida enmig de diverses situacions meteorològiques, el converteixen en el primer heroi dels nens i les nenes.
En “Anem a caçar un ós” els personatges són un pare i els seus fills que van en busca de la caça d’un ós. Aquesta aventura desperta en els infants l’intriga i l’emoció, ja que hauran de superar dificultats tots/es junts/es.
El protagonista de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” és una talpeta que quan surt del cau per veure el sol, un excrement li aterra de repent al cap. Llavors, aquesta busca entre sis animals domèstics al causant per a venjar-se d’ell.
En el conte “Història de Babar el petit elefant” el personatge principal és Babar, un xicotet elefant que ha d’anar-se a viure a la ciutat a causa de que un caçador mata a la seua mare. Allí, una senyora se’n fa càrrec d’ell. Més avant, quan Babar creix ell i la seua cosina Celest es casen i són coronats els reis dels elefants.
Els personatges del conte “El meu pare va ser rei” són un pare que es anomenat rei, fet que li fa canviar la seua actitud i el seu comportament i el seu fill, de qui deixarà de prestar-li atenció. Cal remarcar, que aquesta narració mostra una metàfora, ja que mentre el pare es fa cada vegada més gran, la distància entre els dos també és més gran, fins al punt de que el pare no té temps d’exercir el paper de progenitor perquè ocupa un càrrec important.
7- Pense que la literatura és un art com la música, la pintura, el cinema, etc., i com tal deu tindre unes característiques estètiques adequades perquè les lectures generen plaer i addicció, més enllà de valors didàctics, és a dir, més enllà dels criteris literaris estrictament formals. D'altra banda, existeixen els criteris ideològics dels quals formen part els aspectes educatius.
ResponEliminaLa separació dels aspectes estètics i dels aspectes didàctics fan que tant educadors com educands entren en la confusió del que veritablement és la literatura, sobretot en l'etapa d'infantil, i així des dels orígens dels contes populars, quan es transmetien oralment, fins als nostres dies amb una literatura ja impresa, els contes han anat sempre acompanyats implícitament d'una transferència, podríem dir que educativa, de valors morals i d'unes creences socials cap als receptors que en primera instància eren les persones adultes.
Al segle XVIII, autors com Perrault van anar modificant els missatges dels contes originals convertint-los en rondalles per al públic adolescent d'una societat antiga que no té res a veure amb la qual vivim hui en dia. Així, les noves característiques literàries han desfet, de bona manera, els trets propis del folklore per transformar-se en els relats literaris actuals, alliberant-se de la moral caduca d'aquells temps per crear en els receptors un esperit crític i progressista concorde a la nostra realitat.
En conclusió, dir que la literatura infantil travessa els grans gèneres literaris com la lírica, l'èpica i la dramàtica i també els anomenats gèneres menors com la didàctica, la història, etc., i que en moltes ocasions és necessari emprar els dos tipus de gèneres per tal de poder aprendre gaudint. És a dir, que es pot aprendre a llegir literàriament i educar al mateix temps, doncs, en l'acció d'aprendre a llegir entra la pròpia educació.
3.- L’obra que més m’ha agradat és “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, perquè és una narració molt divertida i humorística que genera al mateix temps intriga en el lector/a a causa del tema tractat, ja que està envoltada de situacions que en l’actualitat, molts consideren temes malsonants, com els excrements. Aquest fet dóna lloc, doncs, a naturalitzar un tema que és malsonant per a la societat .
ResponEliminaM’agradaria comentar, també, que com a futurs/es docents, puguem aprofitar molts recursos d’aquesta història per a contar-la en veu alta als nens i les nenes amb més originalitat, mitjançant l’ús de la veu per a focalitzar les onomatopeies i la repetició d’una mateixa acció en diferents animalets amb el propòsit de que origine interés i expectativa durant tot el conte.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina4.- Les obres que més m’agradaven en aquesta etapa de 0-4 anys eren:
ResponElimina“Colores y formas”,Ediciones BEASCOA, S.A Super PLIS-PLAS. Aquest conte m’agradava molt perquè les imatges de les pàgines es movien, aleshores ocultaven altra imatge amb un animal que no havies vist anteriorment. També, pel seu format tan colorit i els grans dibuixos de les seues il•lustracions. Altra característica que m’he cridava l’atenció era els animals que es presentaven, perquè eren una família d’ossos que apareixia en escenaris familiars, el circ, la casa, la platja, el camp i la granja.
Aquest llibre pretén estimular la capacitat perceptiva dels més petits mitjançant els colors, les formes i els números.
La meua col•lecció de contes preferida era la de Teo, ja que mitjançant un personatge graciós i aventurer enmig de situacions familiars, m’envoltava la curiositat al identificar-me amb ell en la realitat. Un exemple d’alguns llibres d’aquesta col•lecció de Timun Mas són “Teo va de compras”, “Teo se disfraza” i “Teo en la escuela”.
El llibre “Les tres bessones i el flautista d’hamelín” de Mercè Company, Roser Capdevila de l’editorial Arín, m’agradava que me’l llegiren i ensenyaren a la vegada, perquè durant la història apareixien portes que s’obrien i que al darrere ens emportava a altra pàgina plena de sorpreses. A més, els dibuixos m’he despertaven la curiositat, ja que havia de buscar i contar les ratetes que eixien a cada pàgina, i en les aventures m’implicava amb emoció.
0. L’autor divideix les lectures per edats, de 0 a 4 anys, de 5 a 7, de 8 a 10, d’11 a 13 i de més de 14 anys.
ResponEliminaPense que ha fet aquesta partició perquè en aquestes edats, hi ha molta diferència sobretot en el nivell de comprensió, tant oral com escrita.
1. Les característiques en comú que podem trobar en aquestes obres són el gènere i el contingut.
ResponEliminaPel que fa al gènere, solen tractar-se de llibres d’imatges o àlbums il•lustrats, amb imatges grans que afavoreixen la diferenciació dels elements que la componen.
Respecte al contingut, introdueixen els primers conceptes, elements i situacions que l’infant veu o viu pràcticament a diari.
6.
ResponElimina- “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, va ser escrita en alemany.
- “Història de Babar el petit elefant”, de Jean de Brunhoff, va ser escrita en francès.
- “El meu pare va ser rei”, de Thierry Robberecht i Philippe Goossens, va ser escrit en flamenc.
7. Estic d’acord amb aquesta afirmació, que a més a més, la recolza amb un comentari de Jules Verne on diu que “... si la instrucció no flueix dins de l’acció, s’erra amb l’objectiu”.
ResponEliminaPenso, com l’autora S. Bryant i l’escriptor José Saramago, en “Com explicar contes” i “La flor mas grande del mundo”, respectivament, que la literatura és un art.
La literatura es tracta d’un art mil•lenari, que ha anat passant de generacions en generacions, ja sigui gràcies a la tradició oral o escrita, i la seva finalitat és la de fer gaudir al lector o l’auditori. Per això, si una lectura no et sembla interessant, no capta la teua atenció, si no et sents atret per aquesta, encara que sigui una obra amb un valor didàctic impressionant, és molt difícil que el lector continue llegint. Quan una cossa no t’agrada, ho deixes de costat. El mateix ocorre amb els llibres.
2. En la primera lectura, “Llibre d’imatges”, la protagonista principal és una nena que apareix en totes les il•lustracions envoltada d’objectes, animals o conceptes ja coneguts pels infants.
ResponEliminaA “L’elmer i el temps”, el protagonista es tracta d’un elefant únic, divertit i alegre, amb una pell que té múltiples colors. Aquest, viu situacions ja familiars per a les criatures.
A la història “Vamos a cazar un oso”, són un família que van a caçar un ós, però una vegada la contem, podem fer que l’auditori sigui els protagonistes al reproduir-lo, com foren familiars que volen caçar l’ós.
El protagonista de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, com diu el seu títol, és una talpeta que fa una investigació sobre qui li ha fet aterrar un excrement al seu cap.
Babar, un petit elefant, és el protagonista de l’obra que porta com títol el seu nom, “Història de Babar el petit elefant”. Aquesta història narra com arribar a ser el rei de la selva.
Per últim, un xiquet és protagonista, el pare del qual, és nomenat rei. Aquesta historieta es tracta de “El meu pare va ser rei”.Tracta la relació entre el pare i el fill en aquestes edats.
3. La història que més m’agrada’t ha esta la de “L’elmer i el temps” ja que, a més de ser divertida, té un gran valor didàctic.
ResponEliminaCom que el més important en una obra literària és fer gaudir l’oient o l’auditori, i açò ho complex a la perfecció, l’he escollida perquè amb aquest ja que a més de tractar situacions conegudes per als infants, podem tractar molts temes i conceptes a l’escola com poden ser els colors, l’oratge o la diversitat.
4. De petit m’agradaven molt les rondalles valencianes d’Enric Valor, de les quals encara conserve una gran quantitat.
ResponEliminaLes que més m’agradaven eren les rondalles d'animals, ja que al ser animals els protagonistes, i la fam el mòbil que provoca el conflicte, em feien molta gràcia.
Un exemple d’aquestes és “Comencilda secundina i acabilda”, on una rabosa enganya un llop per poder menjar-se la mel que havien aconseguit i fa pensar i creure que ha sigut ell qui se l’ha menjada.
5. Pense que qualsevol rondalla d'Enric Valor té un gran valor literari i podria ser inclosa en aquesta llista.
ResponEliminaLes rondalles d’Enric Valor, a més de ser molt divertides i entretingudes, són una recopilació de la nostra cultura popular i té també un gran valor educatiu.
0. Les lectures proposades en el llibre es divideixen en cinc capítols i van per edats, desde que naixen, anomenats també prelectors fins que es poden considerar lectors autònoms, es a dir, joves i adults.
ResponEliminaEl criteri que ha seguit l’autor respon a un criteri de qualitat en funció de l'edat i dels interessos dels infants.
1. Per als primers lectors, en un primer moment, els llibres tenen que portar imatges molt suggeridores amb el fil conductor d'un personatge, d'animals o de chiquets/es en els que veuen reflectits els seus propis moviments de la vida quotidiana, ja que no saben llegir, encara que solament sentir anomenar a un personatge ja ho recorden. També han de tindre un format de grans dimensions.
Éls àlbums, no exigeixen al lector construir la història a partir tan sols de paraules. Però conforme va aumentant l'edat dels prelectors es van combinant les il·lustracions amb text, alternen el blanc i el negre amb els colors i el tema tracta de temes actuals.
Totes les històries han de ser sensilles i que respongan als interessos dels infants per a motivar-los.
2. En cada lectura apareix un tipus de personatges, infants com els propis pelectors i animals que són els protagonistes preferits dels prelectors.
En el primer conte "Llibre d'imatges" el protagonista és una nena petita, sense nom, que vestia amb pijama recorrent situacions que viu l'infant. En el conte de “L’elmer i el temps” el personatge principal és Elmer, nom de pila curt perquè els infants ho recorden, un elefant de peluxe amb pell de quadres de diferents colors, que passa per diferents situacins metereològiques. En el tercer conte "Anem a caçar un ós" els personatges són un pare i els seus fills que van en busca de la caça d’un ós i van superant dificultats. En aquest conte, com el primer, també apareixen infants de la mateixa edat que els prelector i això fa motivar als xiquets. El protagonista de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” és una talpeta que busca entre sis animals domèstics a qui li havia fet allò en el cap. Aquest conte connecta amb els interessos dels infants. En el conte “Història de Babar el petit elefant” el protagonista és Babar, un xicotet elefant que viu una mal història fins que va ser coronat com els reis dels elefants. Per als xiquets i xiquetes és com un heroi. L'última lectuara “El meu pare va ser rei” té com a personatge principal a un pare queque va deixar a part al seu fill al ser anomenat rei.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina5.- Pense que hi ha una varietat de llibres amb un gran valor literari que capten l’atenció dels infants, com per exemple:
ResponElimina“Abans i ara”, Quina és la diferència? de Susana Fosch, editorial Barcanova és un llibre on l’infant explora els canvis i desenvolupaments que es produeix en les coses durant les èpoques, de manera que mentre els xiquets i xiquetes busquen els detalls entretén i els anima a investigar. Les situacions són quotidianes i les pàgines presenten imatges de famílies amb molt colorit.
“Tú y yo, osito” , de Martin Waddel, editorial Kókinos . Un ós gran i altre xicotet es veuen enmig de nombroses situacions familiars del dia a dia en la qual passen el temps jugant. Aquest conte és una forma de que els més petits i petites es senten identificats/des.
6.- “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. (1999) és un conte escrit originalment en alemany.
“Història de Babar el petit elefant” de Jean Brunhoff, és una narració que va ser escrita en primer lloc en francès.
“El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goosens, està escrit originalment també en francès
3. L'obra que més m'ha agradat ha sigut la de "El meu pare va ser rei" perquè tracta un tema actual, la relació entre les famílies, on reflectix les preocupacions dels infants.
ResponEliminaEsta obra, com diu en el llibre, te valor estètic i literari per sobre del didàctic, és a dir, la literatura, a part de gaudir amb ella, ha de captar l'interés del lector, fer arribar coneixements i han d'ensenyar valors com la solidaritat i el respecte.
Aquesta narració mostra una metàfora, mentre el pare es fa cada vegada més gran, la distància entre el fill i el pare és més gran, cosa que fa que el pare deixe el seu càrrec per a fer de pare.
4. Recorde que, de xicoteta, ma mare em va comprar la col·lecció de Disney i, a la nit em ficava en el seu llit i em contava contes. M'agradaven tots els contes de Disney i també em llegia els còmics d'Asterix i Obelix mentres jo mirava les vinyetes abans d'adormir-me. No em recorde de res més.
5. Pense que qualsevol conte escrit per a infants prelectors té valor literari i podria estar en aquest llibre, ja que, desde menuts han de llegir llibres en els quals, els personatges, visquen diverses sensacions i sentiments quotidianes per a provocar l'empatia al lector, se'ls ha d'educar en valors, coneixements i sentiments i no hi ha un altre mètode millor que amb la lectura.
ResponElimina6. El quart conte escrit per Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, titulat “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, va ser escrita en alemany. El quint conte escrit per Jean de Brunhoff titulat “Història de Babar el petit elefant”, va ser escrita en francès. I, finalment, el sext conte amb el títol “El meu pare va ser rei”, de Thierry Robberecht i Philippe Goossens, va ser escrit també en francès.
0. Com ja han comentat els meus companys aquest llibre es distribueix en contes destinats a lectors de distintes etats. Cosa que crec que ho distribueix adaptant-se als continguts que més els agrada als i a les destinataris de cada etat i també crec que esta influïda per el tipus de estructura argumentativa que tenen els contes.
ResponEliminaAquest autor distribueix el llibre en els següents paràmetres d’estats. Els paràmetres d’etats son els següents:
• De 0 a 4 anys.
• De 5 a 7 anys.
• De 8 a10 anys.
• De 11 a 13 anys.
• Contes apart de 14 anys
1. Els contes que l’autor proposa per a aquestes etats es caracteritzen per el predomini de contes on la funció principal la tenen les imatges i on el text, si apareix ho fa de manera complementaria a la imatge i no resulta necessari llegir el text. També solen predominar llibres on destaquen les imatges, perquè els permet desenvolupar la imaginació dels més petits i les més petites.
ResponEliminaA més també predominen llibre on hi apareix una estructura repetitiva el que permet al xiquet o a la xiqueta seguir millor el fil de l’historia. Un exemple de aquest tipus de contes que proposa Pep Molist al llibre consisteix en el conte “La Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”.
2. Respecte als protagonistes que hi apareixen els contes de l’etapa de cero a quatres etats trobem els següents:
El protagonista de la primera obra que trobem a “Dins del mirall”, denominada “Llibre d’imatges” a aquest conte la protagonista es una nena que majoritàriament sol vestir amb un pijama de una sola peça.
El protagonista del segon conte anomenat “L’Elmer i el tremps” es Elmer un elefant distint a tots els demes per tindre la pell de múltiples colors.
Al següents conte titulat “Vamos a cazar a un oso” el protagonisme l’assumeix una família anglesa formada per un pare, una mare, un xiquet, una xiqueta i un bebè. En el següent conte denominat “La Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” el protagonista es un topo que s’anomena “Talpeta” a aquest se li cau caca d’un animal al cap. El següent conte es denomina la “Historia de Babar el pequeño elefante” on el protagonista es Babar un elefant al que li corroeixen moltes aventures divertides. Respecte a l’últim conte d’aqueta franja d’etat trobem el conte titulat “El meu pare va ser rei” a aquesta historia trobem dos protagonistes dels quals destaca el fill d’un home, que es l’altre protagonista.
3. El conte que més m’agrada’t d’aquets franja d’etat a sigut el de l’elefant Babar, perquè és un elefant al que li passes moltes aventures divertides i a més a més son aventures que als infants i a les infants també els solen agradar, degut a que els i les poden passar a la vida quotidiana i el poden relacionar amb la realitat. I també m’agraden perquè els ensenya a la mateixa vegada molts valors positius com pot ser la amistat, la sinceritat, que és bo obeir...
ResponEliminaUn altre motiu per el que m’agrada aquesta col•lecció de llibres consisteix a que permet que la infància puga conèixer el contingut del llibre per mitja de llegir o d’escoltar el conte i també perquè simplement mirant els dibuixos poden interpretar el que conta la historia o inventar-se el seu propi conte a partir de les imatges.
4. La col•lecció que més m’agradava més a la meua infància era la col•lecció de Teo i els seus amics, degut a que conta les vivències que li passen a Teo un xiquet de 4 anys, aproximadament, quant eixia de casa amb els seus pares o la sua avia, ja fora a anar a llocs per a que se divertia o a llocs on tenien que anar la seua família. En tots els seus passejos li ocorrien aventures molt divertides. A vegades apart d’anar acompanyat per la seua família també anava en companyia dels seus amics i amigues.
Ara al pensar de major, sobre aquesta col•lecció, m’he he adonat de la gran quantitat de coneixements, que mitjançant el lloc, proporcionaven els llibres de la col•lecció de Teo, a més dels valors positius que transmetia als més menuts i menudes els quals imitaven sense adonar-nos que els imitaven.
5.Una col•lecció de llibres que recomanaria per a complementar l’itinerari del llibre “Dins del mirall” seria els de la col•lecció de “Teo” per les característiques que ja he comentat a la pregunta quatre i a més perquè es una col•lecció de llibre en la qual tampoc cal saber llegir per tal d’entendre la historia que conta al llibre, degut a que tan sols amb les imatge que hi apareixen ja es pot entendre un poc l’historia. El que el fa molt semblant a la col•lecció de Babar.
ResponElimina0. El llibre “Dins del mirall” es divideix en diverses etapes, segons l’edat dels lectors i lectores. La primera etapa està dirigida als xiquets i les xiquetes de 0-4 anys; la segona etapa, per als de 5-7 anys; la tercera etapa, per als de 8-10 anys; la quarta etapa per als de 11-13 anys; i la quarta etapa, de catorze anys endavant.
ResponEliminaA més de la edat dels xiquets i xiquetes, també s’han tingut en compte els seus interessos i necessitats a l’hora de crear aquest llibre.
1.
- És molt important que tinguen imatges que desenvolupen la història, i que capten l’atenció dels més menuts. Es tracta d’unir imatges mitjançant un fil conductor, com pot ser un personatge. Arran aquestes imatges, cada narrador/a pot inventar una història diferent cada vegada.
- Ha de ser gran i adaptat per als xiquets i xiquetes.
- Els xiquets i les xiquetes han de sentir-se reflexats en algun/a personatge dels contes, ja que així s’identificarà amb ell/a i no pensarà que allò que li passa li ocorre solament a ell/a.
És important que a les històries es tracten temes quotidians i familiars. Dins d’aquestes, els xiquets i xiquetes trobaran el seu primer heroi que els ajudarà a no sentir-se a soles.
- Després d’aprendre a identificar imatges, el següent pas és incloure a la història un inici, un nus i un desenllaç, per tal que amb l’acció que hi ocorre i el fil conductor, els xiquets i les xiquetes puguen arribar al final del conte.
- La història ha d’estar plena d’acció, han de passar coses contínuament. A més, el ritme ha de ser constant, amb l’ajuda de les imatges. La repetició d’estructura és la clau per tal que els xiquets i xiquetes s’acostumen i tinguen seguretat per poder saber què ve després.
- Ha de ser capaç de transmetre als infants les ganes de continuar amb la història per descobrir què passarà després. Han de sentir la mateixa sensació que un adult aficionat a la lectura: passió i curiositat.
- Ha de ser divertit i entretingut. El tema ha de triar-se en base als interessos dels xiquets i les xiquetes. A més, ha de desvetllar emocions i sensacions.
2.
ResponElimina- Llibre d’imatges: Una xiqueta que fa de fil conductor.
- L’Elmer i el temps: Elmer, un elefant de colors, que és proper i simpàtic per als xiquets i xiquetes.
- Vamos a cazar un oso: Un pare i els seus fills, han de passar per diferents obstacles.
- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap: La talpeta.
- Història de Babar el petit elefant: Un elefant que provoca empatia als lectors i lectores.
- El meu pare va ser rei: Un xiquet, l’atenció del qual és descuidado per son pare quan es fa rei.
Sota el meu punt de vista, el protagonista general de totes aquestes històries són els xiquets i xiquetes de 0-4 anys, ja que es poden veure reflectits i reflectides en totes. Aquesta és la millor manera de captar l’atenció dels més menuts, i desenvolupen el gust per la lectura: fer-lo sentir especials i emocions.
3. L’obra que més interessant m’ha paregut és la de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, ja que és un conte humorístic que tracta un tema que agrada molt als xiquets i xiquetes: la “caca”.
Aquest és un dels aspectes que es tracta com si fóra tabú, i pense que no hauria de ser així, ja que és un fet natural. Per això és molt profitós per a ells i elles que es tracte de manera divertida i normalitzant la situació.
4. El títol de l’obra no el recorde, però m’ha mare m’ha explicat que es tractava d’un llibre amb figures menudes que s’havien de reconèixer i relacionar amb diversos dibuixos grans.
ResponElimina5. Quan jo era menuda, hi havia una col•lecció de llibres que m’agradava moltíssim: Nen, nena i guau. Aquests llibres em pareixen molt interessants degut a que cadascú d’ells tracta un tema, relacionats amb les necessitats i els interessos dels xiquets i les xiquetes d’aquesta edat. Alguns llibres d’aquesta col•lecció són els següents: “Altres nens del món”, “L’àlbum de la família”, “Compte compte!”, “Neix un nen”.
ResponEliminaA més, els dibuixos són molts significatius i amb molt de color, i permiteix als xiquets i les xiquetes continuar la història fàcilment.
6.
ResponElimina- Títol: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.
- Autors: Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch.
- Llengua original: Alemany.
- Títol: Història de Babar el petit elefant.
- Autor: Jean de Brunhoff.
- Llengua original: Francès.
7. Els llibres compleixen moltes funcions, entre elles la d’ensenyar valors, vocabulari i conceptes, però baix el meu punt de vista, l’etapa de 0-4 anys és essencial per tal de captivar als xiquets i les xiquetes, i fomentar el gust pels llibres i per la lectura. Per això , pense que és més important que els contes diverteixen als xiquets i les xiquetes i els agrade a primera vista. Quan siguen més majors, ja tindran temps d’aprendre. No obstant això, si els contes compleixen la funció estètica i didàctica, millor. Com se sol dir, “Com més sucre, més dolç.”.
7. Jo estic a favor i a la mateixa vegada en contra d’eixa afirmació.
ResponEliminaEls meus arguments a favor de l’afirmació és basen en que el més important consisteix en cridar la atenció dels xiquets/es i en fer de que gaudeixen de la literatura, de forma que arribe a ser una activitat per a practicar al seu temps d’oci. Una altra raó, per la que estic d’acord amb aquets afirmació, consisteix en que tot el que llegeixen no té perquè transmetre uns coneixements sobre el món... sinó que també els aprofita per a descobrir un món d’imaginació i de desconnexió de la vida quotidiana.
Un punt en contra front a aquesta afirmació és que crec que difícil evitar que mitjançant la lectura i/o escoltar contes no vaguen adquirint estructures cognitives i de la forma d’estructurar els textos, les oracions,etc, i de desenvolupar inconscientment les seues habilitats comunicatives. Una altra raó en contra, d’aquesta afirmació, és que si mitjançant una lectura, que els agrade, podem introduir elements que puguen aprendre considere que resultarà una experiència molt més enriquidora per a ells i que els farà aprendre d’una forma més divertida i quasi inconscient.
Per tant com ha conclusió estic més ben en contra que ha favor, de la afirmació, degut a que opine que és pot compaginar els elements creatius i els continguts perfectaments i que aquesta compaginació tindrà efectes positius al desenvolupament integral del xiquet o de la xiqueta.
0. Les lectures que recomana “Dins del mirall” es divideixen en les següents etapes: Prelectors, lectors principiants i lectors autònoms. El criteri que ha seguit l’autor es l’edat, per aquesta raó, el llibre és distribueix en funció dels anys del lector, de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, d’11 a 13 anys i de 14 o més.
ResponEliminaEncara que, no crec que siga una distribució tancada, és clar que cada etapa té les seues peculiaritats i interessos, però, hi ha infants de 10 anys que llegeixen llibres d’adults i adults que gaudeixen llegint llibres per a infants. Pep Molist proposa, però, l’adult que recomana un llibre a un xiquet o xiqueta que coneix de prop, també, pot afegir el seu propi criteri, i suggerir lectures que escapen al criteri de l’edat.
1. Les característiques comunes dels llibres per als primers lectors són les següents:
Format: Llibres xicotets amb pàgines més grosses, per a que els xiquets i xiquetes puguen passar els fulls fàcilment o per altra banda, pòsters més grans on les imatges són les protagonistes . Us obligatori de les il•lustracions lligades amb text, colors atractius per a la vista.
Continguts: Temes relacionats amb el món quotidià del infant, on pugen veure’s reflectits.
Estructura: Senzilla, problema inicial que acaba sent solucionat. Circular, la història finalitza on va començar.
Recursos literaris: Us de repeticions, onomatopeies, animals personificats, metàfores.
2. Els protagonistes de les lectures de 0 a 4 anys, normalment, són xiquetes i xiquets menuts. Fer-los protagonistes de les històries és una manera de mostrar el seu entorn, la seua família, les seues preocupacions i experiències amb el món que els envolta; es veuen reflectits en aquestos personatges que viuen i tenen les mateixes inquietuds i interessos. A banda dels infants, també apareixen animals personificats que, en la majoria dels casos, són creats amb rols de xiquetes o xiquets.
ResponElimina3. L’obra que més m’ha agradat és “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Em pareix un llibre molt divertit per explicar als menuts. El llibre comença quan a la talpeta li cau una caca en el cap; enutjada, decideix anar en la recerca del animal que li ha fet “això” en el cap per venjar-se. Personalment, m’ha fet gràcia la història i m’imagine a tots el xiquets i xiquetes rient només comença el conte.
A més, també hi ha intriga, perquè, ningú sap quin és l’animal que li ha fet “això” a la talpeta; es tracta sense pudor un tema quotidià per als infants; és mostren diferents animals i les seues mides;i n’hi ha repeticions, un recurs molt utilitzat en Infantil, ja que, els infants intueixen el que passarà després i esperen amb il•lusió i seguretat la següent acció del conte.
4. En la meua casa em contaven i em llegien contes clàssics, “Caputxeta vermella”, “Els tres porquets”... però, els meus preferits eren dels germans Grimm: “Rinxols d’or”, encara recorde que em donava molta pena que rinxols d’or es menjara la sopa del osset menut i li trencara la cadira, i “Hansel i Gretel”. Supose que m’agradava la idea de perdre´s per el bosc i trobar una casa desconeguda, investigar... ja que, són elements que apareixen en les dos històries.
ResponElimina5. En versió castellana, recomane aquestos llibres: “La carretilla azul” i “Una letra prometida”, tots dos, de les autores Noelia Royo Torres i Fátima del Río Martín. Són dos contes solidaris escrits amb la col•laboració de la ONG “InteRed” (per si us interessa conèixer més de la ONG, aquesta és la direcció web: http://www.intered.net/intered/index.jsp) “La carretilla azul” conta la història de un xiquet, Raúl, que treballa arreplegant cartró en el seu carretó(es pot descarregar en versió PDF en aquesta pàgina web http://www.educarsumando.org/media/documentos/la_carretilla_azul.pdf) “Una letra prometida” tracta d’una xiqueta africana, Maria, que va per primera vegada a l’escola. Són dos contes il•lustrats, de llenguatge senzill amb càrrega emocional.
En versió catalana, em pareix molt interessant nomenar aquest llibre: “600 punts negres” de David A. Carter. És un llibre de pop- up fantàstic per als menuts per el seu valor artístic. En cada pàgina apareix una preciosa escultura, que et deixa bocabadat, de punts negres, en total en el llibre hi ha 600 punts. En “YouTube” es mostra un vídeo sobre aquest (http://www.youtube.com/watch?v=xGVAAMKg5f4 ) Personalment, crec que val la pena tindre-ho a la prestatgeria de casa.
6. Les obres que es suposa que no han sigut escrites originalment en anglès, Pep Molist no específica en quin idioma han sigut editades originalment, són les següents:
ResponElimina- “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Els autors són alemanys i es pot suposar que aquesta obra ha sigut escrita originalment en alemany.
- “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff. El autor va nàixer a França i es pot suposar que aquesta obra ha sigut escrita originalment en francès.
- “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goosens. Els autors són belgues i podria ser possible que l’obra estigues escrita originalment en belga.
7. El valor estètic va de la mà del valor didàctic, crec que la literatura és didàctica quan té valor estètic. La literatura és art, i no té portes ni finestres tancades, però... ¿no és veritat, que si un llibre té la capacitat de atraure al lector per el seu valor estètic, ja esta ensenyant un dels hàbits més importants que et pot oferir un llibre? Es a dir, l’hàbit de llegir, l’amor per la lectura; perquè, quant eres menuda, i trobés eixe llibre especial que t’enganxa, conserves l’enamorament durant tota la vida. Això és una de les coses més valuoses que et pot ensenyar un llibre.
Encara que, és possible, que la majoria de llibres per als primers lectors tinguen dues finalitats, ensenyar conceptes, actituds, hàbits d’higiene... al mateix temps que és crea una història plena de bellesa per al lector. Per aquesta raó, escriure per als infants comporta més dificultat, perquè, el compromís es doble. No obstant, si ha de prevaler algun valor per damunt de l’altre, per a mi sempre serà el valor estètic, perquè, com he explicat abans, sense valor estètic no hi ha didàctica de la literatura.
0- Les lectures del llibre “Dins del mirall” es divideixen en les següents etapes: de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, de 11 a 13anys i de 14 en dabant
ResponEliminaAqueta classificació es deu al nivell maduratiu i d’adquisició de coneixements en que s’hi troben els infants. A més a més, els gustos i interessos van canviant i ampliant-se amb el temps.
La literatura per als més menuts/des ha de tindre moltes imatges, un vocabulari molt bàsic i ha d’estar relacionada amb situacions que es viuen en la infància o amb històries imaginaries. A mesura que es fan majors, les històries es caracteritzen per estar orientades a situacions més reals i es presenten d’una forma més dura i amb un vocabulari més complexe.
1- Primer que res un bon impacte visual, amb imatges de colors o figures grans. També un personatge protagonista, que inclouran a les seues vides com si fos un amic o amiga més. També s’incorporen al final d’aquesta etapa l’ humor i els sentiments.
ResponElimina2- Solen ser animals o infants d’edats semblants a la dels lectors/es
3- L’obra que més m’ha agradat d’aquesta etapa ha segut “L’elefant Elmer”. Tal volta siga perquè és un conte que explicaren les mestres d’infantil, als xiquets i xiquetes de 3 i 4 anys, a l’escola on vaig fer les meues pràctiques el curs passat. Al llegir-lo m’ha fet recordar aquell moment en que els infants coneixien l’ Elmer i gaudien amb ell i les seues històries. Com bé explica l’autor, he pogut observar que agafa de la mà a cadascú dels infants i els trasllada al món i l’aventura que li ocorre a cada instant. Des del dia que coneixen l’ Elmer passà a formar part de les seues vides.
ResponEliminaEm pareix molt important la existència de personatges com Elmer, que donen a l’infant un major interès per la història.
4- M’agradava tot tipus de llibres, sobre tot els contes de “La mitja lluna”, com són Els tres porquets, Jo lleó, El parlament dels animals, El ratolí Martí, etc. En general, contes on els protagonistes eren animal.
7- Estic d’acord amb l’opinió de l’autor, amb que se li ha de donar més importància al valor estètic i literari que al didàctic. Pense que és important que als contes per a infants s’incloguen missatges didàctics, que els ensenyen coneixements i valors. Però, amb aquesta expressió no vull dir que es converteixen en llibres amb eixa única funció. D’aquesta manera es perdria el desig i l’element que captiva i proporciona apassionats nous lectors i lectores. Com ja sabem, viure la literatura ha de ser un plaer i s’ha de practicar de manera voluntària. Quan es parla d’aprendre directament coneixements, difícilment obtindrem la mateixa finalitat.
ResponElimina5- Pense que hi ha molts llibres que es podrien incloure a aquesta llista. Però estic d’acord amb Jesús en que les rondalles d’Enric Valor tenen gran valor literari i podrien ser incloses.
ResponElimina6- Les obres que no estan escrites originalment en anglés són:
-La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. La llengua original és l’alemany i els autors Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch.
-Història de Babar el petit elefant. La llengua original és el francès i l’autor Jean de Brunhoff.
-El meu pare va ser rei. La llengua original és també el francès i els autors Thierry Robberecht i Philippe Goossens.
7.- Personalment, pense com Molist que la característica principal d’un conte bé siga escrit o escoltat, ha de ser captar l’interès del lector/a, perquè si a un xiquet o una xiqueta no li motiva l’acció o el tema tractat i li avorreix, no atendrà i per tant, no aprendrà el valor didàctic que pot tindre la història. Per aquest motiu, considere que per a transmetre uns valors del conte en primer lloc ha d’haver un valor estètic de caràcter atractiu per a l’infant, mitjançant temes familiars amb els quals s’identifiquen i imatges suggeridores.
ResponEliminaAquest valor estètic o literari Bryant en “Com explicar contes” també ho destaca, pensa que la literatura és un art perquè la seua finalitat és entretindre, i referent al conte, és gaudir d’ell sinó mai hi trobarem el gust per la lectura.
7. “El valor estètic i literari ha d'estar per sobre del didàctic”,
ResponEliminaLa literatura infantil, a pesar de tindre un valor estètic, no deixa de ser una excel·lent font d'informació cultural que pot familiaritzar als estudiants amb un ambient sociocultural que les és desconegut. A més és un magnífic medi per a mijorar el llenguatge y la comunicació, perquè amb ella s'integren destreses, s'estimulen les estratègies d'aprenentatge, així com la creativitat i per a educar en valors, coneixements i sentiments i, per allò no hi ha un altre mètode millor que amb la lectura. Per tant, com he aclarat, el valor estètic està per damunt del valor didàctic, com diu Pep Molist. Els contes, en aquesta edat, han de tindre característiques estètiques, per a captar l'atenció de l'infant, que reflecteixen les preocupacions dels infants i que responguen als seus interessos per a que l'infant trobi plaer i respostes en la literatura, mentre va adquirint l'hàbit de llegir.
0. Les lectures proposades al llibre es divideixen en 5 grans grups d’edat. Aquests són de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, d’11 a 13 anys i a partir de 14 anys.
ResponEliminaPense que el criteri que ha seguit l’autor per a delimitar aquestes franges d’edat ha segut des dels llibres per a infants (que van dels llibres d’il•lustracions a aquells que ja comencen a tenir un poc de text i història (0 – 4)) passant pels llibres per a la primera etapa de educació primària (primers lectors (5 – 7)), la segona etapa d’educació primària (8 – 10) fins arribar a la primera etapa de la joventut (11 – 13) i, d’ací endavant, és a dir, lectors a partir de 14 anys.
MARIA BLASCO SANCHIS
Tots els llibres o contes dirigits als primers lectors han de tenir en comú les següents característiques:
ResponElimina• Imatges molt vistoses i acolorides (a poder ser de la vida quotidiana dels nens i nenes).
• Històries relacionades amb la vida de les lectores o lectors.
• Accions continuades.
• Dimensions del llibre que permeten veure les imatges amb claredat.
• Personatges propers a ells.
MARIA BLASCO SANCHIS
2. A la primera història “Llibre d’imatges” la protagonista és una nena que actua de fil conductor de la història, per això no cal la lletra, perquè amb les imatges aquesta té sentit complet.
ResponEliminaA la segona lectura “L’Elmer i el temps” el personatge principal és Elmer, un elefant molt simpàtic i alegre que aconseguirà enamorar a tots els seus seguidors i seguidores.
Seguidament trobem el llibre “Vamos a cazar un oso”, on trobem diferents protagonistes, en aquest cas, una família que vol caçar un ós.
El conte “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” té com a protagonista una talpeta enfadada perquè vol saber qui li ha fet una caca al cap per poder venjar-se.
A continuació trobem el conte “Història de Babar, el petit elefant”. Aquest conte té com a personatge principal un elefant anomenat Babar que, aconsegueix triomfar en la vida a pesar de les seues desgràcies.
Per últim, al conte “El meu pare va a ser rei” el protagonista és un nen, el pare del qual va a ser rei.
MARIA BLASCO SANCHIS
3. L’obra que més m’ha agradat ha segut la de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”. M’agrada molt perquè, farà uns dos anys, estava treballant a una escola d’estiu i va vindre un conta contes per als nens i nenes d’infantil. Aquest conta contes va explicar aquesta història i a tots els nens i nenes els va agradar molt. Després un dia vaig anar a Abacus i el vaig vore i me’l vaig comprar. A l’escola on treballe he tingut l’oportunitat de contar-los-el a les nenes i nens de 4 i 5 anys i sempre triomfa, els agrada molt el tema que tracta i s’ho passen d’allò més bé escoltant els sorolls que faig per imitar com cauen les caques dels diferents personatges del conte.
ResponEliminaMARIA BLASCO SANCHIS
4. He parlat amb el meu pare i la meua mare i m’han dit que, quan jo era menuda, solien comprar-nos a la meua germana i a mi contes de TEO (Teo va al mercat, Teo se’n va de viatge, etc.)
ResponEliminaRecorde passar-me hores davant d’un conte de Teo observant tots els detalls dels seus dibuixos, ja que solien ser imatges molt carregades i amb molts detalls.
A més a més, també tenia un, però en aquest era molt menuda, que era només d’imatges. A la portada apareixia una granota amb dos ulls que eren forats i, a mesura que anava passant el conte, els ulls corresponien a animals diferents. Aquest m’agradava molt perquè, malgrat que no tenia cap història, les imatges eren plenes de color.
MARIA BLASCO SANCHIS
5. Encara que aquesta llista de recomanacions lectores està prou completa, hi ha gran quantitat de llibres i contes que jo aconsellaria i, per tant, afegiria al llibre “Dins del Mirall”. Exemples d’aquestos poden ser, per als més menuts, totes les històries de Marieta, una ratolineta molt graciosa que els més menuts estimen per viure històries tan semblants a les seues. Aquests contes pertanyen a l’editorial Tàndem i les seues creadores són Fina Masgrau i Loirdes Bellver.
ResponEliminaA més a més, també recomane la col•lecció de contes “Pa amb xocolata” de l’editorial Teide, que té una sèrie de contes amb un alt valor educatiu i molt divertits.
Altra col•lecció que pense que hauria d’estar inclosa a aquest llibre són “La cartera de valors” de l’editorial Bromera.
I, ja per finalitzar, tots aquells contes de pop up de l’editorial Combell (un punt vermell, 600 punts negres, un quadrat groc, etc.) que van destinats tant a públic infantil com adult tant per la seua bellesa, com delicadesa i màgia.
MARIA BLASCO SANCHIS
6. “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”: Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Escrit en alemany.
ResponElimina“Història de Babar, el petit elefant”: Jean de Brunhoff. Escrit en francés.
“El meu pare va ser rei”: Thierry Robberecht i Philippe Goosens. Escrit en francés.
MARIA BLASCO SANCHIS
AMPARO TATAY ROMAGUERA
ResponElimina0.- Podries dir en quines etapes es divideixen les lectures proposades en el llibre. Quin creus que és el criteri que ha seguit l’autor?
Les etapes es divideixen per edats: de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, d’11 a 13 anys i a partir de 14 anys.
Pense que l’autor s’ha fixat en la complexitat del llenguatge i del text, principalment. Doncs, els menuts i menudes de 0 a 4 anys encara no saben llegir, per tant no podem donar-los les mateixes obres que als o les adolescents de 14 anys.
1.- Després de llegir les obres d’aquest apartat, quines creus que són les característiques comunes dels llibres per als primers lectors.
Llibres amb molta imatge, amb colors que criden l’atenció dels infants, els protagonistes han de ser personatges que els nens i nenes coneguen, que apareguen en el seu dia a dia i, que fomenten els hàbits i costums.
2.- Qui són els protagonistes de cada lectura?
Personatges que el nen o nena estiga acostumant a veure quotidianament, així com un heroi o heroïna que els ajude a entendre les coses i situacions que li ocorren a diari, a més a més, aquest heroi o heroïna els va a acompanyar durant molt de temps.
3.- Tria l’obra que més t’haja agradat de l’etapa de 0-4 anys. Justifica la teua resposta.
Història de Babar el petit elefant, pense que és molt important treballar les emocions, sentiments i l’empatia. S’ha de fomentar en les aules d’infantil l’expressió dels sentiments, moltes vegades els nens o nenes quan es fan grans no saben expressar el que senten i això, es pot convertir en un problema.
4.- Repassa ara els teus records, parla amb la mare i el pare o rememora la teua biblioteca d’infant; quin fou el teu llibre preferit quan tenies aquesta edat?
Un conte que a mi m’agradava molt de menuda i que la meua mare i el meu pare hem contaven totes les nits és Els tres porquets, m’agradava perquè era una mescla de emocions: al principi, em feia por que el llop es menjara els porquets, però desprès em reia moltíssim quan el llop es cremava el cul en la xemeneia.
Un altre conte que hem contava la meua iaia era el de Cigronet, però el que més m’agradava eren les històries narrades oralment pel meu iaio, reals o imaginàries.
5.- Creus que hi ha algun llibre – en català o en espanyol- que es podria afegir a aquesta llista pel seu valor literari?
Qualsevol narració que fomente la coeducació, la diversitat i el respecte entre els éssers humans seria una bona obra.
6.- Quines són les obres infantils presentades que no estan escrites originalment en anglés. Digues el títol, els seus autors i la llengua original en què foren escrites.
La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Van estar escrites en alemà.
Història de Babar el petit elefant, Jean de Brunhoff. Va estar escrita en francés.
El meu pare va ser rei, Thierry Robberecht i Philippe Goosens. Va estar escrita en francés i alemany.
7.- Argumenta a favor o en contra de l’afirmació següent:
En la pàgina 51 s’afirma que en els llibres per als primes lectors, “El valor estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic”. Què n’opines tu?
Pense que les dos coses són molt importants, no s’ha de sobreposar el valor estètic sobre el didàctic, encara que també pense que una obra ha de tindre un aspecte estètic per a cridar l’atenció dels més menuts. A partir d’ací és més fàcil introduir-los el aspectes didàctics.
7. Al meu parèixer ambdós aspectes mereixen rebre la mateixa atenció. Està clar que, una nena o un nen d’un anyet no es va a fixar en la història del conte, sinó que observarà detingudament totes les imatges i, quan més color tinguen, més li cridaran l’atenció. Però, a partir que els contes deixen de ser un imatgiari i es converteixen en històries de les quals els més menuts van a prendre nota, es fa més important el valor didàctic d’aquests, ja que, de la mateixa manera que una adolescent vol seguir els passos de Hannah Montana, per a un nen o una nena de quatre o cinc anys el més important és el personatge principal del seu llibre favorit, i es fixarà en aquest i serà el seu model a seguir. Per tant, perquè els infants actuen per imitació i estan formant-se com a persones, pense que és molt important que els personatges principals dels contes destinats a aquestes edats transmeten valors positius i que sempre ensenyen noves coses als seus lectors i lectores.
ResponEliminaMARIA BLASCO SANCHIS
0.- El centre d’interès i l’edat dels xiquets i xiquetes ha estat l’element de classificació de les diferents etapes en les que es divideix el llibre: La primera comprèn l’edat de 0-4 anys; la segona de 5 a 7 anys; la tercera de 8 a 10 anys i la quarta de 11 a 13 anys i l’ultima de 14 anys endavant. Cal tindre en compte que el canvi d’una etapa a l’altra implica un augment en el nivell maduratiu del xiquet/a en quan a la construcció de coneixement. (saray sanfelix 2A)
ResponElimina1.- El que cal tindre en compte és que l’etapa en la que es situa el lector fa variar el nivell de les estructures de les oracions, de la quantitat del text i el nombre de dibuixos.
ResponEliminaA l’etapa dels primers lectors els dibuixos són un element fonamental dels contes, ja que les il•lustracions faciliten la comprensió de la lectura i són un dels canals que estimuladors de la fantasia- factor essencial per a gaudir de la literatura.
Les imatges han de ser senzilles, amb colors cridaners. Els elements de major importància cal que es representen amb unes dimensions considerables front les altres de menys importància.
En quan a l’element text cal que siga senzill i clar, per tal de facilitar l’enteniment al lector. La sintaxi no ha de ser complexa, a més es recomanable que algunes estructures sintàctiques siguen repetitives al llarg del text.
Pel que fa l’estructura externa el conte es divideix en tres parts: introducció, nuç i desenvolupament del conflicte- que serà d’una manera ràpida i sense massa complicació.
I el més importat ha de ser que el xiquet s’identifique amb un dels personatges i el tema que es tracte sigui un punt d’interès, per tal de captar la seua atenció i fer-lo gaudir al llard de la història. (saray sanfelix 2A)
2.- Els protagonistes són ela animals, al llibre de dins del mirall hi trobem l’elefant, o xiquets i xiquetes que tenen la mateixa edat que l’alumnat al qual va dirigit el conte. Aquesta característica fa sentir-se a l’alumnat protagonista de la història, aconsegueix captar la seua atenció i a més els incita a una reflexió moral.
ResponElimina3.-La història que més m’agrada’t és “La Història de Babar el petit elefant”, de Jean Brunhoff., ja que era un conte que solia mirar totes les nits quan era xicoteta i quan vaig veure el dibuix al llibre Dins del Mirall de seguida em varen vindre records. A més és un llibre que dóna molt de joc per treballar a l’aula d’infantil a través de les diferents aventures i dels valors que transfereix. (saray sanfelix 2A)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina4.-Com he dit avanç els llibre de La Història de Babar el petit elefant ha estat molt present quan era menuda, però a més recorde el llibre de La bruixa món, una bruixa que li agradava fer moltes maldats i sempre acabava convertida en una granota, en un peix,etc.
ResponElimina5.-Un dels llibres que estaria bé incloure seria “Està bé ser diferent” de Parr, Todd. El tema que es tracta al llibre és la diversitat i mitjançant les imatges, els colors i la sintaxis fa arribar als xiquets i xiquetes uns missatge d’acceptació, empatia i comprensió tan en u mateixa com en els demés.(saray sanfelix 2A)
6.-Les obres que hi trobem al llibre Dins del mirall no totes són escrites originalment amb anglès. Entre elles cal destacar les següents:
ResponElimina-“La tapeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwartch i Wolf Erlbruch, està escrita en alemany
- “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff i El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens que estan escrites en francès. (saray sanfelix 2A)
7.-Pel que fa el meu pensar estic d’acord amb l’afirmació “el valor es estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic”. Ja que la percepció estètica és un punt clau per atraure l’atenció de l’infant –només cal tindre en compte l’ importància de les il•lustracions a l’etapa d’infantil-, que l’endinsarà dins d’un món màgic que el/la farà gaudir.
ResponEliminaUna vegada s’aconsegueix captar l’atenció és quan el procés d’aprenentatge s’activa. Per tan per a transferir un valor educatiu a través del conte primer cal atendre al valor estètic del mateix.(saray sanfelix 2A)
En aquest llibre, les lectures proposades per a infants i jovens es divideixen en 4 etapes:
ResponElimina- De 0-4 anys
- De 5-7 anys
- De 8-10 anys
- D'11-13 anys
L'autor, per tal de fer aquesta classificació s'ha basat en els interessos propis de cada edat. A l'etapa infantil els nens/es prefreixen escoltar o llegir històries sobretot d'animals. En canvi, a l'etapa juvenil els xics i xiques prefereixen històries on el/la protagonista pase per una situació quotidiana on el/la lector es senta identificat/ada.
1. En la meua opinió, i a partir d'allò que explica l'autor del llibre, un dels temes principals de les obres per als primers lectors són els animals. Les pàgines d'aquestes històries han de tenir molt de color i poca lletra, per tal de deixar volar la seua imaginació. Els personatges, encara que siguen animals, han de tindre més o menys l'edat dels lectors/es per tal que es senten identificats amb allò que lligen. Cal que les històries siguen situacions reals però amb fantasia, com el conte de Babar l'elefant. A més, les històries han de contindre un poc d'humor per divertir al petit lector i una característica que nombra diverses vegades l'autor és la importància de les repeticions.
ResponElimina2. A la primera lectura d'aquest llibre ("LLibre d'imatges" d'Ian Beck)la protagonista és una nena que viu diverses aventures a la lluna, amb animals...
- A la segona lectura ("L'Elmer i el temps" de David McKee)el protagonista és un elefant anomenat Elmer que mostra, als més petits, els fenòmens meteorològics i com actua davant d'ells.
- A la tercera lectura ("Vamos a cazar un oso", de Michael Rosen i Helen Oxenbury), el protagonista és un pare amb els seus fills, els quals van en busca d'un ós fins que el troben i han d'eixir corrents.
- En la quarta lectura ("La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap", de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch)la protagonista és una talpeta que busca el culpable de la seua desgràcia: un excrement li cau al cap un dia que ix a veure el sol.
- A la quinta lectura ("Història de Babar el petit elefant" de Jean de Brunhoff), el protagonista és un elefant que escapa del seu hàbitat i acava en la gran ciutat amb una dona que el cuida com si fóra la seua mare.
- A la sisena lectura ("El meu pare va ser rei", de Thierry Robberecht i Philippe Goossens), el protagonista és un xiquet, fill d'un rei, que ha de jugar a soles perquè el seu pare està molt ocupant exercint de Rei.
3. L'obra que més m'ha agradat ha sigut "Història de Babar el petit elefant". La vaig llegir nombroses vegades quan era petita i ma mare diu que quan la llegia anava buscant elefants pel carrer. Sempre m'ha agradat aquesta història perquè no era real. Mai es veien elefants a l'escola ni al carrer, fent vida com un xiquet més. I crec que aixó fa especial les històries, allò que no és real i per tant hem d'emprar la nostra imaginació cada vegada que les lleigim.
ResponElimina4. De sempre, el meu llibre preferit ha sigut "El rey león". Diuen que sempre que em llegien el llibre plorava quan moria el pare. A més, quan va eixir la pel·lícula seguía plorant encara que ja savia el que anava a pasar. Un altre llibre que també m'agradava moltíssim fou "Peluso". Recorde que era un xiquet ple de pèl i per aixó ningú el volia. No recorde més però encara el tinc a la llibreria guardat.
5. Pense que recomanaria el llibre que he anomenat: Peluso. És un llibre que explica com ho pasa de mal un xiquet ple de pèl i que ningú el vol. No se, pense que és interessant. En general, no em ve cap llibre al cap perquè crec que està prou complet.
6. Els llibres que no han estat escrits en anglés són:
- "La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap", que fou escrita en alemà.
- "Història de Babar el petit elefant" que fou escrita en francés.
- "El meu pare va ser rei" que fou escrita en francés i alemà.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina7. Després de llegir la frase, estic d'acord amb l'autor. Pense que en els primers anys de vida, el valor estètic supera el didàctic ja que, importa més la impressió que tenen els infants sobre el llibre a partir de veure les imatges que el valor que intentem transmetre amb la seua lectura. Tots/es, quan erem petits/es, ens fixavem més en les imatges i els colors que en allò que deia la història. Sobre tot, a l'etapa de 0-2 anys és important deixar volar la seua imaginació a partir d'allò que veuen. Ara be; pense que quan apleguen als 3 o 4 anys és important que comencen a entendre les històries així com interioritzar els valors propis de la trama.
ResponEliminaDayana Marín Hortelano
2º A, Educació Infantil
0-El criteri que ha seguit l’autor, Pep Molist, està basat en el desenvolupament dels xiquets i les xiquetes. Vol “crear lectors” des de que naixen fins que son antònoms. També ha seguit un criteri de qualitat, ja que ha triat llibres que ell considera interessants.
ResponEliminaLes etapes en les quals es distribueixen en les lectures són les edats dels petis/petites: de 0-4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, d’11 a 13 anys, i de 14 anys endavant.
1-La importància de les imatges; que els nens i les nenes hi vegin reflectides les coses del seu món, com la seua mare, o els primers conceptes com la pluja, el sol, etc.; un format adequat a les seues petites mans o bé un format gran de pòster on poder gaudir de les imatges ; i uns personatges que provoquen empatia, que conviden a somiar, etc.
ResponElimina2.-“Llibre d’imatges” : la protagonista és una nena que vesteix amb un pijama de una sola peça.
“L’Elmer i el tremps”: el protagonista és Elmer, un elefant pintat amb colors molt vius, molt alegre i divertit.
“Vamos a cazar a un oso”: els protagonistes són una família formada per un pare i els seus fills, dos nens i una nena, els quals fan un viatge a caçar un ós.
“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”: la protagonista és una talpeta, però al conte hi trobem molts més d’animals, com un porc o un gos.
“Historia de Babar el pequeño elefante”: el protagonista és Babar un elefant al qui un caçador li mata la seua mare.
“El meu pare va ser rei”: El protagonista és un xiquet. El seu pare es converteix en rei, i ja no té temps per a ell.
3.-L’obra que més m’ha agradat és la de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”, ja que crec que és una obra molt divertida per a contar als infants. “Aquestos temes” solen ser molt atractius per a ells i elles, i crec que pot ser una bona motivació per a ells i elles, ja que poden veure el costat més divertit de la lectura.
També crec que és molt interessant “El meu pare va ser rei”, ja que tracta un tema molt actual, i que desgraciadament avui en dia passa a moltes famílies, que el pare i la mare treballen, i no tenen molt de temps per als nenes i les nenes.
4.- Jo tenia un petit llibre amb el conte del “Cigronet” que la meua àvia em contava una vegada i una altra, i que a tots els cosins ens encantava. Contava la història realment bé, ens convidava a cantar la cançó, etc. Avui en dia jo li he comprat un llibre amb aquest conte als meus fills. No és un conte que m’agradi particularment, però em porta molts de records de la meua àvia i de quan jo era petita, ja que la meua àvia em va criar, i jo la estimava molt.
5.- Crec que existeixen al mercat molts de llibres que són dignes de ser afegits a la llista, ja que jo crec que cada vegada està més considerada la LIJ, i apareixen més llibres al mercat.
Jo afegiria “El dragón mareado”, un conte de Jo Rigg i Simon Mugford. És un llibre de dracs, amb dibuixos de colors molt vius, i les pàgines de cartó i encunyades on estan els ulls de cada drac. A la última pagina, a més a més quan l’obrim sona una música.
Tal i com ha dir algun dels meus companys/es , jo també afegiria a la llista la col•lecció de Teo, de Violeta Denou, ja que són uns llibres amb uns dibuixos meravellosos on els nens i les nenes sempre descobreixen coses noves, i a més a més tracten temes molt familiars per als infants.
6.- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, va ser escrita en alemany.
“Història de Babar el petit elefant”, de Jean de Brunhoff, va ser escrita en francès.
“El meu pare va ser rei”, de Thierry Robberecht i Philippe Goossens, va ser escrit en holandès
7-. Jo crec que es poden combinar, però si realment el que pretenem és fomentar el gust per la lectura hem de deixar a un costat la didàctica i preocupar-nos més per que siga del gust dels nen i les nenes, que les imatges criden la seua atenció, que les històries sigan familiars i properes, que els personatges fomenten la empatia, que siguen divertits, etc. Així dons, podem aprofitar un conte que els agrada per ensenyar alguna cosa, però realment el més importat és que els nens i les nenes consideren els llibres com a un tresor ple de sorpreses.
0-Podries dir en quines etapes es divideixen les lectures proposades en el llibre. Quin creus que és el criteri que ha seguit l’autor?
ResponEliminaL'autor divideix les lectures proposades en cinc etapes:
* de 0 a 4 anys.
* de 5 a 7 anys.
* de 8 a 10 anys.
* d’ 11 a 13 anys.
* de 14 a ... anys.
Pel que he llegit i he vist, l'autor separa les etapes no per literatura juvenil o infantil sinó per com saben llegir, contextualitzar, entendre i comprendre.
Pense que aquestes són les raons:
De 0 a 4 anys: són llibres on les imatges es porten el paper principal i té poca lectura, simplement amb la visualització de les images se poden fer la història a més el gènere de gairebé tots els llibres és àlbum il•lustrat i això vol dir que quasi tot va amb imatges perquè comencen a manipular i els llibres.
De 5 a 7 anys comencen a llegir frases seguides que té una contextualització, no són molt complexes i solen estar acompanyades d'imatges per facilitar la lectura. Els llibres proposats per l'autor amb el gènere a part de ser àlbum il•lustrat també van a company de el tipus de gènere si són de fantasia, humor, aventures ...
Les tres següents crec que ha fet la següent separació (8 a 10; 11-13; 14 a ...) ja que durant aquestes edats comencen a llegir lliurement o alló que els diuen a classe, però tenen un nivell intel.lectual diferent com la capacitat de comprendre, analitzar les situacions i contextualitzar.
1.- Després de llegir les obres d’aquest apartat, quines creus que són les característiques comunes dels llibres per als primers lectors.
Les característiques principals que tenen aquests llibres són les següents: han de ser visuals, manipulables, amb moltes imatges, textures diferents i fins i tot té paraules soltes o xicotetes frases perquè vagen aprenent a llegir o almenys ho intenten o simplement demanen ajuda a un adult perquè se la llegeix, és a dir, tenen curiositat per aprendre.
2.- Qui són els protagonistes de cada lectura?
Els protagonistes dels llibres d'aquesta etapa
Solen ser xiquets o xiquetes d'aquesta edat 3, 4 o 5 anys o animals. Això és perquè com són tan menuts utilitzen el més pròxim al seu entorn com es la seua família, i les experiències que ha viscut durant la seua xicoteta vida.
3.- Tria l’obra que més t’haja agradat de l’etapa de 0-4 anys. Justifica la teua resposta.
ResponEliminaEl conte que més m'ha agradat és "la història de Babra el xicotet elefant."
Aquest és un dels meus contes preferits de quan jo era menudeta, i m'ha recordat moltes anècdotes de quan llegia o em llegien el conte, no només m'ha agradat perquè em porta a la meua infància, sinó pel missatge que té.
La història de Babar, no només té un capítol és una col.lecció gegant, té moltes historietes. i totes tenen un missatge de cooperació i amistat amb el teu proïsme, part d'aquesta es pot traure una altra encara més important i és que si ens fixem moltes vegades Babar no es relacionava amb elefants sinó amb diferent animals i tot s'ajudaven, és a dir, que per als nens i nenes es pot recalcar que és igual l'ètnia que siga el nen o nena que tinga, encara problema l'important es que aquesta persona es senta bé i tu pugues o intentes ajudar-lo.
4.- Repassa ara els teus records, parla amb la mare i el pare o rememora la teua biblioteca d’infant; quin fou el teu llibre preferit quan tenies aquesta edat?
La meua biblioteca infantil era bastant gran ja que tinc un germà major a qui li fascina llegir, i clarament els tenia tots per a mi .
Un dels meus llibre preferits és la col.lecció de Babar un xicotet elefant, PERÒ alló QUÈ més m'agrada és "el de la fera que mai dorm"
"La fera que mai dorm" tracta d'un nen que quan s´acosta l'hora per ficar-se al llit no volia, s'amagava, no es posava el pijama ... i quan estava ja al llit cridava moltes coses per a que la mare o el pare anara amb ell després a la seva germana la més gran que dormia amb ell li cap llegir molts molts contes. Però fianlmente la germanor es dormia els pares també i l'es baixa al saló a jugar amb les seues joguets.
Encara que la veritat he de dir que no m'agradava molt llegir preferia que el meu pare em contés contes abans d'anar-me'n a dormir, contes inventats pel meu pare.
5.- Creus que hi ha algun llibre – en valencià o en espanyol- que es podria afegir a aquesta llista pel seu valor literari?
ResponEliminaPense que qualsevol rondalla de enric valor podria encaixar perfectament, amb la que llegiem a classe "queixalets” o també “llibre número 18”
Per altra banda, fins i tot els llibre de Llorens són molt instructiuss i distrets com el llibre d'imatges que era un acordió, on ell s'anava inventant una història amb una armònica cada vegada que passava de fulla.
6.- Quins són les obres infantils presentades que no estan escrites originalment en anglès. Digues el títol, els seus autors i la llengua original en què foren escrites.
Trobem contes en francès com: “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff i “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Gossens.
En alemany trobem: ”La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch.
7.- Argumenta a favor o en contra de l’afirmació següent: En la pàgina 51 s’afirma que en els llibres per als primes lectors, “El valor estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic”. Què n’opines tu?
Pense que un llibre no son sols imatges, també hi ha que aprofundir en el valor didàctic; per als xiquets i xiquetes3 a 4, ja es poden triar llibres amb arguments més complexos, es a dir no sols imatges, ja que tenen la capacitat i la concentració per a comprendre el fil d'una història. Si portes el teu fill a la llibreria o la biblioteca i li deixes mirar el que hi ha a les prestatgeries, és molt possible que preste interès per llibres amb més paraules, i no només els que tenen il•lustracions.
Cada xiquet o xiqueta és un món i, a aquesta edat, alguns xicotets tenen una major capacitat de concentració que altres, de manera que procura ajustar-se a les necessitats del teu fill i procurant demanar-li massa. L'objectiu de la lectura a aquesta edat és gaudir junts dels llibres i no el que li ensenyes a llegir ni que els obligues a mirar llibres per als que encara no està preparats.
Deixa que tinga una varietat de llibres al seu abast perquè puga triar, en qualsevol moment o quan li apetisca . Procura utilitzar entre 15 minuts i mitja hora al dia llegint amb el teu fill i sempre abans de dormir, ja que associarà aquesta activitat amb la relaxació i el moment d'anar-se'n al llit.
Però a banda de tot això crec que moltes vegades volen donar-li un aspecte molt didàctic als llibres i no deuria ser així. Aleshores també tenim que valorar que en certs moments els xiquets o xiquetes puguen apreciar tan sols les imatges i valorar que això es bo per a la seua creativitat intel•lectual.
micaela = micaela tatay 2ºB grau en educació infnatil
ResponElimina0 - Les lectures que proposa Pep Molist al llibre “Dins del mirall”, es divideixen per etapes. Concretament, cinc etapes, de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, de 11 a 13 anys i de 14 o més anys. Com hem vist, cada període va dirigit a una edat determinada, aquella que és recomanada per l’autor.
ResponEliminaL’edició triada de cada obra comentada respon a un criteri de qualitat. L’interés dels més menuts no és el mateix que els xiquets i xiquetes d’edats de deu anys, per exemple. Aquests últims, s’interessen per històries on el protagonista ha de passar per una situació, on els lectors i lectores es senten identificats. El recorregut esdevé també una manera d’explicar als adults la literatura infantil.
----
1. Els llibres que van destinats a l’etapa de 0 a 4 anys, adopten les següents característiques.
-Contes envoltats de moltes imatges. Els més menuts reclamen imatges grans, on puguen veure amb claredat la història. Es busca la mínima expressió d’un text a cada il•lustració.
-Format: Imatges que mostren accions repetides, és a dir, amb pocs personatges. El color de les imatges és molt important, perquè estimulen els xiquets i xiquetes.
- A aquests llibres els animals, són personatges habituals, perquè els agraden molt als xiquets i xiquetes. L’edat dels personatges (animals) sol estar relacionada amb els lectors per tal que es puguin identificar.
-El contingut sol estar relacionat amb la introducció de conceptes, costums com llevar-se, habilitats motores com caminar.
-A més, cal afegir a les històries humor i fantasia per tal que els menuts i menudes, ambos futurs lectors, puguen gaudir de bones històries.
2-
ResponElimina-“Llibre d’imatges” d’Ian Beck: La protagonista és una nena que viu, a la lluna, el sol, animals, etc.
-“L’Elmer i el temps” de David Mckee: El protagonista és Elmer, un elefant, que mostra un rostre de colors. Aquest mostra els fenòmens meteorològics, com la neu, i cóm actua davant d’aquests
-“Vamos a cazar un oso” de Michael Rosen i Helen Oxenbury. Els protagonistes son, un pare amb els seus fills, que van a caçar un ós. A l’aventura troben diversos obstacles, que han de superar per arribar a la cova de l’ós, finalment ixen d’allí corrents.
-“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap" de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. La protagonista és una talpeta que busca el culpable que li ha deixat l’excrement al cap. Finalment com a venjança fa el mateix al cap del gos.
- “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff. El protagonista és Babar, un elefant que perd la seua mare i com a conseqüència escapa del seu hàbitat i s’allotja a una ciutat. Una dona li dona tot el que necessita, menja, estudia, etc. finalment torna al seu hàbitat per ser proclamat rei.
- “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens. El protagonista és un xiquet, que juga sol, perque el seu pare és rei, i sembla molt ocupat. Finalment el pare torna a casa per jugar amb el fill, allò primordial per a ell que el fa ser enorme, el seu fill.
-----------
3 - És difícil escollir entre les diverses obres, però bo, “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”. No imaginava que aquest història formara part d’aquest llibre, em recorda al meu cosí menut, que ara ja no ho és tant, sempre em demanava que li la contara perque li semblava molt graciosa i sempre treia un somriure al escoltar-la.
Aquest és el motiu pel qual escollisc aquesta història encara que la reflexió que s’hi dona de la història de “El meu pare va ser rei” : «abandona la corona, el vestit de rei i torna a exercir de pare, amb el vestit que porten els pares d’avui i a jugar, entre altres coses, a fet i amagar, allò que és realment primordial per al seu fill. Allò que realment és enorme»
4- Referent a aquest aspecte recorde ben poc, però mai he oblidat que els contes que més m’agradaven eren aquells que protagonitzaven les princeses i tenien un final bonic. M’agradaven tots els contes que et feien disfrutar com un menut, et feien imaginar com els xiquets volaven com a Peter Pan, et feien creure un mon de fantasia que tu mateix creaves dia a dia. Al meu parèixer “ El patito feo” , “el soldadito de plomo” i “Pinocho” també marcaren la meua trajectòria com a lectora infantil.
ResponElimina----------------
5 – Recomanaria els llibres d’Elena Fortún escriptora espanyola, autora de literatura infantil i juvenil. “Celia” era la protagonista i es qüestionava el mon dels adults. M’agradava molt, de fet, tinc tota la col•lecció de contes. Aquest amb “Pipi Calcesllargues” (que formula al llibre), m’han marcat com a lectora, a la infància.
6-
ResponElimina- “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”. Autors: Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, escrita en Alemà.
-“Història de Babar el petit elefant” de Jan de Brunhoff. Fou escrita en francés.
-“El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens. Fou escrita en francés i alemà.
------------------------------------
7- "El valor estètic i literari per sobre del didàctic":
Estic d’acord amb aquesta afirmació, perquè considere que a les etapes tempranes, edats d’entre cero i quatre anys de vida, el valor estètic adopta major importància, és d’aquesta manera com s’intenta incitar el receptor. Impressionant amb imatges, color i fent passar una bona estona, potser eixa sigui la forma d’aconseguir el que nosaltres ens proposem, fomentar un hàbit lector des de menudets. Tot i que a les edats de tres i quatre anys, considere que ja haurien d’entendre històries, i apropiar-se dels valors propis de la trama, és a dir, posar-se en lloc del personatge.
0. L´autor Pep Molist divideix “Dins del Mirall” amb cinc etapes que són les següents: de 0-4 anys, de 5-7 anys, de 8-10 anys d’11-13 anys i a partir de 14 anys, començant per les que van adreçades als prelectors/es, fins arribar a les que s’adrecen als lectors joves i adults.
ResponEliminaEl criteri que segueix l’autor amb aquest llibre és que vol ser per als adults un immillorable punt de partida per introduir-se a la literatura infantil, mitjançant les obres que ens deixa amb una gran qualitat dirigides per a infants i joves. A la vegada que ens convida a gaudir i a recomanar les obres que siguen interessants, en funció de el nivell de lectura, de l’edat i dels interessos de cadascun.
1. En aquestes edats els nens/es encara no tenen la capacitat de llegir un llibre amb text, el que si que poden de vegades es identificar alguna lletra. Per aquesta raó l’autor tria contes senzills on cadascuna de les il•lustracions representa un dels primers elements que viu l’infanti com pot ser quan plou, quan neva,... aquestos tenen la finalitat de fer entendre als petits les coses que passen al món.
Els personatges que destaquen en els contes per a edats de 0-4 anys són propers i simpàtics ja que tenen colors vius, són alegres i tenen reaccions que fan gaudir als xiquets/es, una de les tantes funciones essencials de la literatura, a més solen ser el fil conductor del llibre. Els personatges preferits dels més petits són els animals.
Les dimensions del llibre converteixen cada imatge en un pòster per a fixar la vista dels xiquets/s amb el que vol l’autor, el llibres estan fets de materials resistents i grossos perquè en estes edats encara no tenen ben desenvolupada la motricitat fina i grossa.
En quasi tots els llibres apareix un poc de text per començar a introduir l’escriptura en els més petits amb paraules senzilles que estiguen relacionades amb el dibuix i amb un inici directe i contundent.
A més les històries moltes vegades estan relacionades amb elements familiars. Qualsevol conte ha de tindre un desenllaç sorprenent, aixina motivar als oients,
Mes endavant,amb xiquets/es de 4 anys s’utilitzen diversos fils que sobrin i que es tanquen. Açí la argumentació que es desvetlla fa treballar l’empatia del oient amb diverses sensacions i diversos sentiments.
A més les històries moltes vegades estan relacionades amb elements familiars i tracten temes relacionats amb les preocupacions i els sentiments dels familiars i dels seus fills i filles.
2. Els protagonistes de cada lectura són en primer lloc, els personatges de la mateixa edat que els oients, aixina els més petits es veuen identificats, i per tant senten curiositat per el que va a ocórrer; com per exemple el conte “Llibre d’imatges, d’ Ian Beck
ResponEliminaEn segon lloc, altres personatges típics de les histories per a edats de 0-4 anys que són els d’animals, degut a que els xiquets i xiquetes es diverteixen molt amb els moviments i les reaccions que es transmeten els contes conforme passa la història, i els oients es senten reflectits amb els animals que hi apareixen. Com per exemple es pot veure en el conte “L’Elmer i el temps” de D. McKee.
I en tercer lloc, les històries on són protagonistes els familiars per treballar algun element emocional, tractant al mateix temps la relació familia-xiquet/a, com per exemple, “El meu pare va ser rei”.
3. M’han agradat moltes les històries d’aquest llibre, però una de les que més m´agradat ha sigut “L´Elmer i el temps”, de David Mckee, perquè pense que els nens/es tenen molta curiositat per les situacions meteorològiques com heu podem observar amb les preguntes que ens fan sobre aquestes situacions. Per aquesta raó he triat aquest conte, a més de pel seu valor didàctic i per el personatge de “l’elefant” tan atractiu per aquestes edats.
4. La veritat que m’he es difícil de dir quin ès el conte que més m’agradava, perquè en general m’agradaven quasi tots els que hem contàvem, però un dels que més era el de “ La caputxeta vérmela” pel seu sentiment de curiositat i al mateix temps de por que el feia tindre per saber que li passava a la caputxeta. Altres que també m’agradaven eren els que els meus familiars s’inventaven en eixe moment, intentat transmetrem alguna cosa a partir del conte que s’inventava e inclús fent-me protagonista del conte.
5. Si per exemple els típics com he dit abans el conte de “ La caputxeta vérmela” perquè és una història molt divertida amb la qual els xiquets/es presenten molta curiositat per sentir-la ,a causa de que ensenya a partir de forma indirecta que hi ha que fer cas al que ens diuen els adults i no desobeir-los, i que no deuen parlar amb estranys, es a dir, presenta un valor didàctic.
“El ànec lleig” és altra que afegiria per poder treballar la diversitat i fer veure als nens/es que tots som iguals, que presentem les mateixes necessitats i que no per ser lleig ha de ser una marginat.
6. Les obres infantils que no estan escrites originalment en anglés són tres. La primera es “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch que va ser escrita en alemany. La segona és “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff escrita en francés i la tercera “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens també escrita en francés.
ResponElimina7. Pensé el mateix que afirma l´autor, ja que en edats tan petites els nens/es deuen d’estar motivats per a poder fer un bon ús de la lectura, en açò buic dir que els propis contadors/es deuen de captar l’interès del lector pel fet d’adreçar-se a un infant que esta en edat de creixement i d’aprenentatge. No es pot dir que la literatura infantil no té una forta càrrega didàctica, perquè si que la té, encara que el valor que en realitat es deu de treballar amb aquests oients tan menuts, i que a més estan per damunt del valor didàctic, aquestos són els valors estètics i literaris.
Açò es deu a que en edats de 0-4 anys no és tan important el fer arribar coneixements, actituds, normes,… sinó que és més important fer-los viatjar dins duna historia senzilla i amb elements que la identifiquen.
Aquest valor estètic, en edats tan petites es deu a que en els primers contes han de ser atractius on es treballen els temes que siguen de l’interès dels nens/es, amb estructures senzilles i formats divertits.
Si des de l’inici de la literatura no es treballa amb bones ferramentes, en un futur, no serán persones que tinguen el gust per llegir,es a dir, si no es fa des de el principi de manera adequada ja no es podrá fer de la mateixa manera.
El que es deu de fer fomentar els conceptes bàsics per adquirir hàbits, valors, emocions, actituds, etc. de manera indirecta. Se’ls ensenyen contes amb estructures simples però que presenten un gran pes d´ aprenentatge, ja que aquesta edat és la base d’una bona educació.
0.- Aquest llibre es divideix en cinc etapes, on és mostra l`edat a qui van dirigits els contes, recomanats per l`autor.
ResponEliminaÉs classifica en cinc etapes, de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, de 11 a 13 anys, i de 14 o més anys.
El criteri que ha seguit l`autor está relacionat amb les necesitats i interesos que mostra cada persona a certa edat, ja que el canvi d`una etapa a una altra implica un augment de coneixement.
1.- Les característiques comunes del llibres per als primers lectors són les següents:
- Llibres que capten la atenció, i per tant la imaginació, dels infants, amb colors cridaners, vius, i imatges o il•lustracions grans relacionades amb el contingut del text.
- Han de llibres clars i senzills.
- Que tinguen un inici, nus , un final, i un fil conductor que ajude, en numeroses ocasions, arrivar al final de la història.
- Temes que connecten amb els interesos dels més menuts.
- Que hi hagi humor i també comunicació, per despertar en els mes menuts els seus sentiments i emocions.
2.- Els protagonistes de les lectures son els xiquets, xiquetes, i els animals que fan protagonistes de cada lectura als infants que les escolten, convidant-los a reflexionar i aprendre el missatge que el conte vol trasmetre.
3.- El conte que més m`ha agradat ha sigut 'L`elmer i el temps', perqué és una manera divertida i que capta l`atenció dels infants, al ser un elefant de colors ( distint a tots els demés ), d`essenyar conceptes, com les estacions de l`any. Com diu l`autor, Pep Molist, agafa de la mà als més menuts i els submergeix en les aventures que li ocorren a Elmer en cada instant.
4.- He parlat amb el meu pare i la meua mare, i la veritat que no s`acorden del llibre que més m`ha agradava o em llegien. Només que llegiem molt el meu germà i jo els llibres de ' Manolito Gafotas', la veritat eren divertides les aventures que li ocorrien.
5.- Introduiría qualsevol llibre que tractara la diversitat i coeducació, conceptes fonamentals d`ensenyar des de ben menuts, ja que és en aquesta etapa quan millor interioritzen aquests valors.
També afegiría els que ens va mostrar Llorenç Giménez, molt senzills i distrets.
Inclouria el conte que anava a contar en clase, abans de decidir juntar-me en Dani i fer un conte junts. És diu `El cazo de Lorenzo´, i tracta del día a día d`un xiquet diferent (les seves dificultats, obstacles que ha d`afrontar, cualitats diferents... ), d`un xiquet diferent als demés pèro que com qualsevor persona, amb major o menor dificultat, pot fer qualsevol cosa. És un conte metafòric per a parlar de les diferències , de la diversitat,als més menuts. Encara que es per a tots el públics.És caracteritza per la sencillez del dibuix i del concepte que vol transmetre.´
És un conte conmovedor que em va agradar molt quan ho vaig descobrir.
6.- Trobem :
-La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch, va ser escrita en alemany.
-“Història de Babar el petit elefant”, de Jean de Brunhoff, va ser escrita en francès.
-“El meu pare va ser rei”, de Thierry Robberecht i Philippe Goossens, va ser escrit en holandès.
7.- Estic d`acort amb aquesta afirmació , encara que pensé que es podría combinar amb l`estética del llibre, ja que principalment es vol aconseguir l`atenció dels xiquets i xiquetes i aixina guanyar el gust per la lectura. Ja que quan més menuts són ,és millor ,per a treballar conceptes, valors, actituds,sentiments, emocions, ensenyar moltes coses. ÉS l`etapa més favorable perque és on els xiquets están més desperts i amb més ganes d`aprendre.
Per això pensé que l`estètica i la literatura son valors molt importants per fomentar l´habit pel gust de la lectura des de menuts ,pèro que es pot aprofitar combinant-los amb la didáctica, ja que la literatura es un heina extraordinaria per introduir als infants en aventures i històries màgiques i que a mès sutilment es pot trasmetre un missatge didàctic. Encara que no te perqué sempre ser aixina.
0. L’autor en primer lloc comenta que les obres estan dirigides, tan per a adults( lectors autònoms) com per als infants (prelectors). L’edició triada respon a un criteri de qualitat, però aquest canviara depenent del gènere que li agrade, del tema, del nivell del lector i sobretot de l’edat.
ResponElimina1. Podem dividir les característiques comunes dels llibres per als infants en quatre apartats.
En primer lloc, una de les característiques més importants en aquestos llibres és la il•lustració, aquesta ha de ser elaborada amb imatges, ja que, com diu l’autor totes les persones abans d’aprendre una lletra, paraula, saber llegir...aprenen a llegir les imatges.
Doncs, tenim que tindre clar que un llibre sense text no vol dir que no tinga una història.
Una de les raons principals de perquè utilitzem les imatges és perquè molts infants no estàn acostumats a passar pàgines i per tant, nosaltres farem ús dels signes i símbols que els són familiars.
En segon lloc, els protagonistes també són molt importants, ja que al ser molt menuts utilitzarem personatges familiars. Però amb aquesta característica m’esplaiaré més en la següent pregunta.
En tercer lloc, deurem adaptar els temes als seus coneixements( els que ja tenen incorporats i els que estàn aprenent a l’escola), per això en l’etapa de 0-4 anys s’utilitzen contes amb temes relacionats amb la vida diària, l’escola,família, dies de la setmana,animals, colors, formes...
En quart i últim lloc, trobem que el relat ha de ser breu i senzill, es a dir, amb petites històries, i amb un ritme constant i mesurat, doncs, els infants intueixen el que passa a la pàgina següent. A més es aconsejable, ja que encisa els infants (exemple: “Vamos a cazar un oso”), un inici directe i contundent i amb un final sorprenent.
Totes aquestes característiques són importants per a que els infants descobreixquen el plaer, i per tant exploren aquelles sensacions que busquen sempre els lectors.
2. Com he comentat abans les històries presenten diversos tipus de personatges: nens i nenes en situacions imaginàries i reals, animals que parlen, actuen i es comporten com a éssers humans doncs, són tan petits que necessiten anar agafats d’algú conegut que és transmiteixca tranquil•litat i seguretat, així veuen que no “viatgen” sols.
Per això en el primer capítol anomenat “Llibre d‘imatges” la nena fa de fil conductor, doncs, els nens/es s’identifiquen amb ella. En el segon capítol anomenat “L’Elmer i el temps” el personatge és un elefant que li diuen L’Elmer, aquest es simpàtic i proper als infants, amb un caràcter alegre i juganer, aquest caràcter farà que els infants és vegen reflectits.
En el tercer capítol anomenat “ Vamos a cazar un oso” involucra a tota la família en una aventura. El quart capítol, anomenat “ La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap.” Utilitza animals domèstics; aquestos causen en els nens i nenes una simpatia especial. En el quint capítol anomenat “ Història de Babar el petit elefant” el protagonista torna a ser un elefant, aquest actua i viu com una persona, i aquest detall farà que els xiquets/es s’identifiquen amb ell.
Per últim, els personatges són un pare i un fill, aquest té un gran pes, ja que tracta un tema actual i els nens/es es poden sentir identificats si veuen que son pare actua igual, o tal vegada(depenent dels infants) tracta la por a separar-se de les seues famílies.
3. L’obra que més m’ha agradat ha sigut “ La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap.”.
ResponEliminaPer a mi , es diferent a totes les obres. No l’havia sentida mai, però en va causar rialla i pense que aquesta divertirà molt als nens i nenes, com que no estàn acostumats a sentir històries d’aventura amb la característica de l’excrement,sinó més històries com la de “ Vamos a cazar un oso”. Per tant, pense que el contingut de la història és divertit i conecta amb els interessos dels infants i els satisfà, aleshores és un tema que diverteix als públic i aconsegueix la finalitat del narrador/a.
Per un altra part, pense que aconsegueix un dels objectius més importants de la
literatura, doncs transmet emocions com l’alegria i la rialla i pense que aquesta història aconsegueix que el nen/a vullga tornar a endinsar-se dins d’un altre llibre, buscant que li transmiteixca més emocions com la que ha provat en aquesta història.
4.Recorde que no m’agradava molt llegir, era més de pel•lícules.
Però recorde amb molt d’afecte el conte anomenat “ L’home dels nassos”, escrit per Isaac Bosch i publicat a l’editorial La Galera.
L’Home dels nassos és un personatge discret i enigmàtic de la mitologia dels països catalans molt i molt popular. Es diu d’ell que té tants nassos com dies li queden a l’any; però que mai es deixa veure, tan sols el darrer dia de l’any en que només en té un. De fet el dia 1 de Gener li surten els 365 nassos (o 366 si l’any és bixest), i dia rere dia en va perdent un. El dia en que tothom el pot veure diuen que camina sense rumb, no se sap ben bé a on pels carrers de les ciutats i pobles.
Algunes descripcions diuen que està força atrotinat, que camina una mica encorbat i porta una maleta, dú un abric molt llarg i usat de llargs faldons, i es mig cobreix el rostre amb un barret enorme a conjunt amb l’abric.
5.“ PERDIDO EN LA NIEVE ” ( Ian Beck )
Havia nevat tota la nit...Després d'una gran nevada, Lily ix a jugar amb els seus amics. Per a no perdre a Osito, Lily el deixa a casa, sentat en l'ampit de la finestra, perquè puga veure la neu. Però la mare al tancar bruscament la finestra deixa caure a Osito. Aquest aprofita per a passar-se-ho bé, esquiar, patinar i passejar-se, però torna a nevar i Osito es dóna compte que està perdut. Per sort, un misteriós personatge l’acompanya de volta a casa, i ningú es dóna compte de la seua absència."
“ PENÉLOPE EN LA GRANJA” (Anne Gutman y Georg Hallensleben )
Penélope és una adorable coala blava amb un bonic nas roig i una xicoteta butxaca molt pràctica a la panxa. Li encanta fer volantins, divertir-se i descobrir noves activitats, però per a això, cal ajudar-la un poc."
Aquest és un llibre animat, interactiu i imaginatiu que presenta situacions de la vida quotidiana dels més xicotets. A més treballa el llenguatge i situacions adaptades a les possibilitats de comprensió dels xiquets i el diàleg real entre text i il•lustracions que ajuda al xicotet lector a desenvolupar el sentit de l'anticipació."
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina6. Els quatre primers contes són tots d’autors anglesos.
ResponElimina“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” està escrit pels autors HOLZWARTH, WERNER y ERLBRUCH, WOLF, aquestos són d’ Alemanya ( Winnenden).
Després trobem el conte “Història de Babar el petit elefant”, de JEAN DE BRUNHOFF, aquest es originari de la ciutat de París, (França).
I per últim, “El meu pare va ser rei” està escrit per l’autor ROBBERECHT,T. Que és de Brussel•les,(Bèlgica).
En general,cal dir que tots aquestos van ser primerament, publicats amb la llengua materna de cada autor.
7. Respecte a aquesta afirmació “El valor estètic i literari per sobre del didàctic”, estic totalment d’acord, ja que una gran preocupació hui dia es voler fer arribar aquest públic les lectures més convenients, preocupan-se més de que poden ensenyar-los amb els contes que de fer-los gaudir.
A més de Pep Molist, Michael Ende comenta que: “ No hi temes infantils i adults sinó diferents formes de contar”. Per això més que saber quina és la literatura dirigida a... és més oportú dir l’estratègia adequada per a introduir-li-ho al receptor de la manera més suggeridora possible, doncs la lectura per damunt de tot és per a fer descobrir el plaer.
Sense donar-nos compte quan estem explicant un conte als infants, ja estem aconseguint que es fagen hipòtesis, doncs intenten endevinar i identificar cada cosa o cada fet que hi havia a cada imatge. També actuen de trampolí per una completa gama de activitats del llenguatge, però a més poc a poc aconseguim que tinguen l’hàbit d’escoltar, memoritzar...
Però devem ser conscients que el més important és fer-los gaudir, per a fomentar la lectura i disfruten llegint cada pàgina d’un llibre.
PAULA JARQUE PRATS
ResponElimina0. Podries dir en quines etapes es divideixen les lectures proposades en el llibre. Quin creus que és el criteri que ha seguit l’autor?
Les etapes en que es divideix aquest llibre son en cinc etapes. L’autor ha dividit aquestes etapes segons els contes narrats per als infants. Per tant trobem l’etapa de 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys, de 11 a 13 anys, de 11 a 14 anys i finalment a partir de lectors de 14 anys.
El criteri que ha seguit l’autor baix el meu punt de vista ha sigut des de nens i nenes no lectores, és a dir, on predominen les il•lustracions abans que la escriptura, a encaminar-se a primers lectors, que compren la primera etapa d’Educació primària. Després la última etapa d’Educació primària enfilant-se cap a la primera etapa de l’adolescència. I finalment de l’adolescència fina a la joventut.
1. Després de llegir les obres d’aquest apartat, quines creus que són les característiques comunes dels llibres per als primers lectors.
Dins del mirall, en l’etapa de 0-4 anys ha de tenir unes característiques bàsiques per atraure al lector, son les següents:
- Il•lustracions molt llamatives i atractives, amb la finalitat de atraure als lectors.
- Personatges propers als infants.
- Temes propers a la realitat dels infants.
2. Qui són els protagonistes de cada lectura?
- En la primera lectura, la protagonista és una nena que fa de fil conductor.
- Vamos a cazar un oso; una família que volia caçar un s.
- L’Elemer i el temps; el personatge principal és l’Elmer, un elefant molt simpàtic que atrau als infants.
- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap; la talpeta.
- Història de Babar el petit elefant; el personatge principal és un elefant que és feliç davant totes les seues desgracies.
- El meu pare va ser rei; el protagonista és un nen. El seu pare és fa rei i se’n adonà que descuidava d’ell. El nen prefereix que el seu pare no siga rei.
3. Tria l’obra que més t’haja agradat de l’etapa de 0-4 anys. Justifica la teua resposta.
L’obra que més m’agradat ha segut la de “El meu pare va ser rei”, ja que el nen es dona conter de la realitat. Una realitat, no te temps per a jugar en el seu fill ja que depèn tot del càrrec de ser rei. Fins que el pare se’n adona que és més important el seu fill que el càrrec de ser rei.
4. Repassa ara els teus records, parla amb la mare i el pare o rememora la teua biblioteca d’infant; quin fou el teu llibre preferit quan tenies aquesta edat?
ResponEliminaRecordi que els meus llibres preferits de la meua infantesa eren aquells que estaven plens d’il•lustracions, els personatges principals eren normalment animats o éssers inanimats, no m’agradava que hi haguera massa escriptura. A més tenia una gran col•lecció dels llibres de TEO. El llibre que principalment desitjava que en contaren tots els dies era el conte dels tres porquets. I encara m’agrada.
5. Creus que hi ha algun llibre – en català o en espanyol- que es podria afegir a aquesta llista pel seu valor literari?
Pense que el conte que vaig contar a classe, és una bona narració literària ja que tracta temes de diversitat, no totes les persones som iguals. El podem fomentar en la segona etapa d’Educació Infantil. Oscar el botó.
6. Quines són les obres infantils presentades que no estan escrites originalment en anglès. Digues el títol, els seus autors i la llengua original en què foren escrites.
La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Van estar escrites en alemany. Història de Babar el petit elefant, Jean de Brunhoff. Va estar escrita en francés. El meu pare va ser rei, Thierry Robberecht i Philippe Goosens. Va estar escrita en francès i alemany.
7. Argumenta a favor o en contra de l’afirmació següent: En la pàgina 51 s’afirma que en els llibres per als primes lectors, “El valor estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic”. Què n’opines tu?
Pense que les dues son iguals de interessants per tant es mereixen la mateixa atenció. Per una banda, el valor estètic és molt important i més encara en edats tempranes i infants no lectors, ja que sobresalta l’atenció dels infants. Per una altra banda, el valor didàctic és més fàcil introduir-los a partir del valor estètic ja que és molt important transmetre valors i continguts en els contes que els transmetrem
PAULA JARQUE PRATS
0.- L’autor divideix el llibre en aquestes etapes segons l’edat a la que s’adapten els llibres proposats:
ResponElimina- De 0 a 4 anys.
- De 5 a 7 anys.
- De 8 a 10 anys.
- D’ 11 a 13 anys.
- A partir de 14 anys.
L’autor realitza esta classificació de contes per edats, caracteritzant-los en funció de l’edat, el nivell lector i les preferències d’aquests. Per això apareixen histories senzilles, en la majoria de les quals apareixen animals i temes adequats per a aquestes edats.
1.- Degut a la curta edat i a les poques capacitats lectores, pense que els llibres destinats a aquest públic presenten algunes d’aquestes característiques en funció de les habilitats i capacitats lectores pròpies d’aquestes edats:
- Abundància d’imatges per a captivar l’atenció.
- Dimensió reduïda.
- Evitar les descripcions per a que els menuts no perguen el fil de la història.
- Mínima expressió del text, ja que, en aquestes edats sols saben llegir paraules soltes i no frases massa llargues.
- L’estructura: inici directe, desenvolupament al llarg del qual es va repetint una mateixa acció i, desenllaç feliç.
2.- Normalment solen ser animals, encara que no en tots els contes. Apareixen els següents protagonistes a les diferents lectures que conformen l’etapa: un petit elefant de colors, l’Elmer, que guia als nens i nenes pels diferents fenòmens meteorològics; la història que reprodueix una cançó popular anglesa que conta l’aventura d’ una família que va a caçar un ós; el divertit relat d’una talpeta que, en eixir del cau es troba amb un excrement damunt del cap i comença a buscar a l’animal culpable del accident; la “Història de Babar el petit elefant” conta la història d’aquest xicotet elefant que perd a sa mare i és adoptat per una senyora que es fa càrrec d’ell fins que aquest creix i torna cap a la selva; i, per últim apareix la història “El meu pare va a ser rei” que, conta la història d’un pare que és nomenat rei i a causa de la importància del seu nou ofici crea un distanciament amb el seu fill, però finalment abandona el l’ofici per a tornar a ser el pare que el nen tant desitjava i que, per culpa d’haver-se convertit en rei havia perdut.
3.- L’obra que més m’ha agradat ha sigut la de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, perquè pense que és una historia molt senzilla i divertida que, com anomena Pep Molist encisa als més menuts i els intriga de pàgina a pàgina del llibre. A més pense que el tema dels excrements que, de vegades es considerat com a “caca” o tabú, és un tema molt divertit i no té perquè ser un tabú per als xiquets, sinò que tenen que veure-ho com una cosa natural. Per això crec que és un bon conte per a treballar en un aula d’infantil, perquè a banda de l’humor, treballa també amb els animals.
ResponElimina4.- M’agradaven els llibres de personatges fantàstis on apareixien bruixes, dracs... també els contes clàssics com per exemple, Hansel i Gretel dels Germanos Grimm. Recorde que ma mare me’l contava molt a sovint quan era menuda. Però sobretot els contes que més m’agradàven eren els que hem contava el meu avi on la protagonista sempre era jo i cada dia era un conte diferent.
5.-Hi ha molts llibres que es podrien afegir a aquesta etapa per la seua senzillesa i valor educatiu i literari.
Un dels llibres que afegiría es “Un llibre” de Herve Tullet, escrit en català. Pense que aquest llibre és molt útil per a treballar-lo a l’aula d’infantil ja que, permet treballar els colors, els números i la interacció dels menuts que participen al llarg del llibre.
En llengua Catalana també recomanaría “Les Cartes de Coia” de Maite Carranza. Aquest llibre conta la història d’una nena, la Coia que té moltes ganes d’apendre a llegir i a escriure. Coia escriu cartes per a amics i amigues imaginaris i es posa molt contenta quan comença a rebre contestacions.
“El Mundo de Teo “ és una col•lecció que ensenya, diverteix i mostra als menuts el món que els rodetja. Els contes de Teo pretenen estimular la imaginació dels xicotets lectors. Doncs els menuts es senten indentificats amb Teo,amb els diferents personatges i amb situacions i experiències típiques d’aquestes edats.
Mila Prats
3.- L’obra que més m’ha agradat ha sigut la de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, perquè pense que és una historia molt senzilla i divertida que, com anomena Pep Molist encisa als més menuts i els intriga de pàgina a pàgina del llibre. A més pense que el tema dels excrements que, de vegades es considerat com a “caca” o tabú, és un tema molt divertit i no té perquè ser un tabú per als xiquets, sinò que tenen que veure-ho com una cosa natural. Per això crec que és un bon conte per a treballar en un aula d’infantil, perquè a banda de l’humor, treballa també amb els animals.
ResponElimina4.- M’agradaven els llibres de personatges fantàstis on apareixien bruixes, dracs... també els contes clàssics com per exemple, Hansel i Gretel dels Germanos Grimm. Recorde que ma mare me’l contava molt a sovint quan era menuda. Però sobretot els contes que més m’agradàven eren els que hem contava el meu avi on la protagonista sempre era jo i cada dia era un conte diferent.
5.-Hi ha molts llibres que es podrien afegir a aquesta etapa per la seua senzillesa i valor educatiu i literari.
Un dels llibres que afegiría es “Un llibre” de Herve Tullet, escrit en català. Pense que aquest llibre és molt útil per a treballar-lo a l’aula d’infantil ja que, permet treballar els colors, els números i la interacció dels menuts que participen al llarg del llibre.
En llengua Catalana també recomanaría “Les Cartes de Coia” de Maite Carranza. Aquest llibre conta la història d’una nena, la Coia que té moltes ganes d’apendre a llegir i a escriure. Coia escriu cartes per a amics i amigues imaginaris i es posa molt contenta quan comença a rebre contestacions.
“El Mundo de Teo “ és una col•lecció que ensenya, diverteix i mostra als menuts el món que els rodetja. Els contes de Teo pretenen estimular la imaginació dels xicotets lectors. Doncs els menuts es senten indentificats amb Teo,amb els diferents personatges i amb situacions i experiències típiques d’aquestes edats.
6.- Les obres que apareixen al llibre, no totes foren escrites originàriament en anglés. Per exemple “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff fóren escrites en francés. També trobem la història de
ResponEliminacontes escrits en alemany, com per exemple el conte de “La tapeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwartch i Wolf Erlbruch, que fou escrita en alemany.
Aleshores , al llibre no apareix cap història infantil escrita en espanyol o català originàriament.
7.- Respecte a aquesta afirmació, opine que no té perquè prevaldre un valor sobre un altre, considere que tant el valor estètic com el didàctic poden anar agafats de la mà i no ser un mes important que l’altre. És cert que el valor estètic té la seua importància perquè té la funció de captar l’atenció i atraure als lectors, fomentant així el seu gust per la lectura, però, si a això li afegim el valor didàctic ens trobem amb un obra que encisa als lectors i que, al mateix temps transmet uns valors i una educació. Per això, crec que els dos valors tenen la mateixa importància a la literatura.
Mila Prats
SARA PÉREZ PÉREZ
ResponElimina2nB Grau d’Educació Infantil
SEGONA FASE
LECTURES DE 5 A 7 ANYS
1.- En general, quines són les temàtiques que apareixen en aquestes lectures?
Històries un poc més complexes, continguts adaptats a aquesta edat, hi podem trobar més personatges, imatges que complementen el text, petis problemes que al final troben solució, com situacions amb les que puguen identificar-se emocionalment, elements fantàstics que exageren la realitat, humor.
2.- De les lectures presentades, quina és la única que ha estat escrita a l’estat espanyol? De quin autor i quina és la seua llengua original?
Xola i els lleons, de Bernardo Atxaga (Joseba Irazu Garmendia és el seu nom original). Escrita al País Basc en llengua euskera. Per a l’autor escriure en castellà és trair el seu món afectiu, encara que ha traduït algunes de les seues creacions al castellà.
3.- Què et sembla l’afirmació “Qualsevol tema, per fràgil o dur que sigui, és possible”. Expressa la teua opinió.
Qualsevol tema que es tracte en un conte, les persones poden traslladar-les a la seua realitat. Per tant pense que cal anar amb compte a l'hora d'escriure un conte, perquè és molt fàcil caure en elements estereotipats com per exemple el model de família, o que la bondat sempre triomfe sobre la dolència, sense haver-hi una possible solució.
LECTURES DE 8 A 10 ANYS
4.- Quin són els personatges d’aquestes lectures? Quines característiques tenen en comú?
En aquesta etapa tenim els mateixos personatges que en l’etapa anterior: animals, personatges fantàstics i persones. Però hi podem trobar una diferència significativa, i es que en aquesta etapa es compensa més la imatge amb la història, per a que puguen entendre-la millor.
5.- Quins recursos utilitza Roald Dahl per a caracteritzar els seus personatges?
Aquest autor exagera les particularitats dels tots els seus personatges, siguen bons o dolents.
6.- Per quines altres obres és conegut Michael Ende?
Els llibres més coneguts de Michael Ende són “Momo”, que tracta el concepte del temps i com és utilitzat pels éssers humans en societats modernes, i “La història interminable”, basat en la història d’un xiquet que troba un llibre màgic a una andana i quan ho llig s’introdueix en la història, formant part de les seues aventures.
7.- Quines obres han estat portades a la petita o gran pantalla?
“El Trencanous”, de Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, “Pippi Calcesllargues”, d’Astrid Lindgren i “Harry Potter”, de Joanne Kathleen Rowling.
0-Al acabar cada conte ens diu l’edat per a la que va destinat, (mes de un, mes de dos, mes de tres) es a dir, indica l’edat en la que es pot començar a llegir cada conte ja que si ho férem abans de l’edat determinada, pot ser fora de difícil comprensió per a nens i nenes més menudes, però cap conte te edat en la que se deu de deixar de contar, ja que una vegada es compren està destinat per a qualsevol edat. Son contes curts ja que estan destinats per a nens de infantil i primària.
ResponElimina1-Aquestos contes tenen una gran quantitat d’imatges per a captivar l’atenció, els contes son curts amb frases no molt llargues i de paraules senzilles, no tenen gaire descripcions dels personatges,
ResponEliminatots els contes segueixen una mateixa estructura, es a dir, un inici, desenvolupament en el que es repeteix la mateixa acció i per últim, desenllaç sempre bonic.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina2-La majoria de vegades es tracta d’animals animats així com també nen o nenes en els que se poden sentir identificats.
ResponEliminaPER COMEÇAR UN GRAPAT D’IMATGES- una nena.
EL PRIMER HEROI DE QUI ENS PODEM AGAFAR DE LA MÀ- Elmer, l’elefant.
UN RITME IDEAL PER INICIAR-SE EN LA LECTURA- un pare amb els seus fills.
CONVIDA UN CERCLE D’AMICS PER RIURE- una talpeta.
DE LES FIBRES EMOCIONALS QUE UNA HITÒRIA SAP TOCAR- Babar l’elefant
EL VALOR ESTÈTIC I LITERARI PER SOBRE DEL DIDACTIC- un nen.
3-EL PRIMER HEROI DE QUI ENS PODEM AGAFAR DE LA MÀ.
ResponEliminaJa que aquest elefant pot ser una gran ajuda per a la introducció del l’infant en la lectura un bon company dia a dia, amb ell es poden treballar els colors, una gran quantitat d’aventures,etc... actualment en cada aula existeix un amic/amiga o mascota que tots el nens i nenes admiren, aquesta treballa diàriament amb ells i fins i tot se la porten a la seva casa el fi de setmana (cada vegada u nen o nena)pense que aquest elefant pot ser aquets amic dins i fora de l’aula.
4-Aquesta edat vaig seleccionar un llibre a l’escola que tractava de una goteta d’aigua, en aquest conte s’explicava el transcurs del cicle de l’aigua, fins i tot el vaig aprendre de memòria, pense que per aquets motiu m’agradava tant, i fins i tot encara recorde alguns paràgraf d’aquest llibre.
ResponElimina5-Si pense que hi ha molts contes de Enric Valor con el “mig pollastre”, etc...que podrien ser incloses dins d’aquest llibre ja que són de gran valor per a la nostra cultura com també molt divertides.
ResponElimina6.- No totes les obres estan escrites originalment en anglès, ja que també podem trobar-nos amb contes escrits en alemany, com per exemple el conte de “La tapeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap” de Werner Holzwartch i Wolf Erlbruch. També contes escrits en francès “Història de Babar el petit elefant” de Jean de Brunhoff i “El meu pare va ser rei” de Thierry Robberecht i Philippe Goossens.
ResponElimina7-Estic d’acord amb el que l’autor afirma, em de motivar als infants des de ben menuts per a poder fer un bon ús de la lectura, en edats de 0-4 anys no és tan important el fer arribar coneixements, actituds, normes,… sinó que és més important fer-los viatjar dins duna historia senzilla , per que així puguen anar introduint-se dins d’aquest món lentament, amb l’esperança de crear amb ell/elles un interès per els llibres que els faci continuar llegint, daci doncs la importància de quels primers contes siguen atractius, senzills i molt divertits.
ResponEliminaVANESSA JUANES ORTIZ, 2ºB
ResponElimina0. Dins del mirall , llibre escrit per Pep Molist, és un llibre que està dividit per 5 etapes :
De 0 a 4 anys, de 5 a 7 anys, de 8 a 10 anys , de 11 a 13 anys i de 14 o més anys en davant.
El criteri que ha seguit l’autor per dividir així les etapes és per les edats, per la complexitat que pot tindre el llenguatge, per l’argument que pot tindre,...
Recordem que els xiquets i xiquetes viuen en una etapa d’innocència, estan aprenen noves coses i nous vocabularis i segons l’edat és té adquirit més vocabulari o menys per això per als més petits és important la imatge, per a què es puguen imaginar el conte inclús sense llegir-lo sols amb les imatges el pots interpretar.
1. Les característiques comunes dels llibres per als primers lectors , habitualment
• el format és: Amb dimensions reduïdes, fulls de cartró per a qui encara no està habituat a passar les pàgines d’un llibre i la mínima expressió d’un text a sota de cada il•lustració.
• El contingut: la introducció de primers conceptes i elements per reconèixer i integrar al petit món de l’infant. Referint-nos al sol, pluja, neu, vent,...
També utilitza, poc de text ( no vol dir sense història), cada pàgina amb una imatge (una escena), Utilitzant molt els colors,...
• Els personatges: Normalment són xiquets o xiquetes d’eixa edat per a que és sentint identificats, per exemple “Vamos a Cazar un oso”.
També poden ser animals d’apego per exemple L’Elmer, un elefant de colors que és sempre proper de l’Infant.
2. Els personatges de cada lectura són personatges coneguts per ells, o fàcil de trobar comparança en algú del seu entorn. Es a dir, xiquets o xiquetes de la seua edat on es poden sentir identificats o animals fantàstics, on troben seguritat al pensar en ells perquè els poden comparar amb el seu ninot o objecte preferit . Això fa que entren dins de la història i brolle la fantasia i la imaginació, doncs es fiquen dins de la història i la viuen en primera persona.
3. L’obra que més m’ha agradat de l’etapa de 0-4 anys és L’Elmer i el temps.
Trobe que és un conte divertit on els du a un món imaginari. Un animal que parla, que juga, que té amics, que és de colors, els ensenya temes com els colors, el temps, les formes, els números, els mitjans de transport, l’escola, la ciutat,... Els fa veure el món real en la mescla de lo imaginari, que és ell. Això fa que siga un conte atractiu i creatiu.
4. Llibre preferit en infantil
He estat recordant però crec que no tinc cap llibre concret amb el que en trobe identificada. Ma mare treballava i qui ens contava contes era l’avia però de cap llibre eren contes orals que ens contava, tipus rondalles. A l’escola si que ens contaven contes i fèiem teatres inclús, era molt divertit, a més a més totes les setmanes anàvem a la biblioteca de l’escola i agafàvem llibres per a casa, però no sempre he agafat llibres diferents no solia repetir. La veritat que he tengut sort en la meua infantessa en aquest aspecte, doncs a l’escola en l’etapa d’infantil si que ens deixaven triar els llibres que volguéssim i a endur-nos-el a casa. Era llegir per plaer. Però a partir de 6é tot això es deixà de costat.
vanessa juanes ortiz, 2ºB
ResponElimina5. Llibre que pogueres afegir
La veritat que no he parat a investigar-ho i no sabria recomanar-ne cap. Però si que hi ha molts llibres d’infantil al mercat.
6. Obres d’infantil del llibre que no estan escrites originalment en anglés:
“La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”, Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Escrites en alemà.
“Història de Babar el petit elefant”, Jean de Brunhoff. Escrita en francès.
“El meu pare va ser rei”, Thierry Robberecht i Philippe Goosens. Escrita en francès i alemany.
7. Llibre estètic o literari.
En els llibres per als primers lectors el valor estètic o literari ha d’estar per sobre del valor didàctic.
L’ Objectiu del valor estètic és fer arribar el que el conte ens vol dir, es a dir, idea o missatge acabin menjant-se la part literària i estètica d’una història i convertint l’obra gairebé en un llibre de coneixements, com ens diu a la pàgina 51 del llibre Dins del Mirall. Crec que és lo important.
Roland Barthes (1973) “Literatura és una manifestació artística de tipus estètic del mateix rang que la pintura, la música o l’escultura que utilitza el llenguatge verbal –oral o escrit- com a mitjà de comunicació”. Per a ell la literatura és art, és creació i crec que és el que deu ser. En la literatura deu de tindre cabuda tots els registres tant els formals, estàndard,... com el col•loquial, doncs tots els usos lingüístics deuen ser literatura.
Pense que hem de motivar als xiquets i xiquetes d’una manera creativa, com si la literatura fos un art i cal fer-ho amb llengua que entenen, amb paraules boniques, creat dibuixos que capten la seua atenció, creant un argument que els agrade i els puguen relacionar amb la seua vida quotidiana. Així aconseguirem que s’apropen a l’hàbit lector i tinguen interès per la lectura. I també així al mateix temps aprenen coses noves i van innovant. Els obri la ment.
1. En aquestes històries es tracten temes una miqueta més complicats per fer pensar als xiquets i les xiquetes, degut a que estan dirigits a una edat més gran que els anteriors. Per això trobem el tema de la poesia, que és introduït a l’obra de “Frederick”, o el fet de no haver de depreciar o rebutjar ningú simplement per ser diferent, a “L’aneguet lleig”.
ResponEliminaNo obstant, aquestes històries també compleixen la funció d’entretindre als lectors i lectores, i per tant són entretinguts i imaginaris. Altre aspecte que tenen en comú totes les històries és que giren al voltant d’animals.
2. L’única obra escrita a l’estat espanyol és la de “Xola i els lleons”, de Mikel Valverde. Concretament va nàixer a Guipúscoa, al País Basc. La seua llengua original és l’ Euskera.
3. Estic a favor de l’afirmació, ja que pense que qualsevol tema pot ser tractat amb els xiquets i les xiquetes, utilitzant una manera adequada de fer-ho. No obstant això, jo crec que és difícil tractar alguns temes, com pot ser la mort, o les relacions sexuals, però ha d’explicar-se amb naturalitat.
4. Els personatges d’aquestes lectures són xiquets i xiquetes de l’edat a la qual van dirigides les històries, i per tant, és com si els lectors i lectores foren els protagonistes.
ResponElimina5. Caracteritza els personatges exagerant les seues particularitats.
6. “El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia”, “Els últims gegants”, “La volta al món en 80 dies” i “Momo”, són altres obres escrites per Michael Ende.
7. “El cascanueces”, “Pippi Calcesllargues”, “Harry Potter i la pedra filosofal” i “El lleó, la bruixa i l’armari” són obres de les quals s’han fet pel•lícules.
1. En aquestes edats es deixen de contar històries senzilles com en les edats de 0-4 anys, deixant darrere el valor estètic i donant-li més importància al valor didàctic .
ResponEliminaLes temàtiques que caracteritzen aquests contes tracten d’explicar un tema sobre un concepte abstracte i complex com pot ser la mort, l’amor, la poesia... a través d’una imatge i d’un exemple molt clar. Ací es treballen els valors com per exemple el respecte al diferent, a la natura, ... d’una manera subtil, fent que la història i el protagonista arriben a l’infant.
També treballen una de les temàtiques més clàssiques, on tot és aportat pel text. Els personatges que destaquen són els rebutjats, degut al seu aspecte físic encara que desprès de tantes dificultats acaba sent reconegut pel que és. Ací es treballen temes relacionats amb els sentiments i les emocions; fent sentir a l’oient el mateix que el protagonista, i al mateix temps provocant en l’infant l’empatia.
Altre element que destaca amb xiquets/es de 5-7 anys és l’ ingredient fantàstic que juga amb dos plans, un que és el real i l’altre que és el fantàstic; aquestos contes combinen el text i la il•lustració. Açò és ideal per fer descobrir en els infants universos fantàstics.
I per últim, també hi ha llibres que presenten textos precisos combinats amb unes il•lustracions narratives i suggeridores , que ens permeten captar la història sense llegir la lletra, amb la finalitat de desenvolupar la imaginació en l’oient.
2. L’ única que ha estat escrita a l’estat espanyol és “Xola i els lleons” de Bernardo Atxaga. La seua llengua original és el Basc.
3. Aquesta afirmació es refereix a que qualsevol tema, sigui fràgil o sigui dur pot ser possible si se li fa un bon ús. Açò pot aconseguir-se mitjançant tot aquell/a que fica interès per aprendre el tema detalladament per saber de que va, i al mateix temps, saber quina és la millor manera per a transmetreu als oients, en aquest cas els nens/es de 5-7 anys. A més de ser conscient de que no hi han temes que siguen fràgils o que siguen durs, si no que en tot cas, hi ha persones que es fiquen límits sense haver tastat un poc el tema, per a fer-se saber les dificultats que presenta i treballar-les per viure l’experiència i donar-se conter de que tota persona que es proposa alguna cosa amb ganes pot aconseguir-la. Encara que cada persona presenta uns ritmes i una capacitat individualitzada, i per aquesta raó cada un/a heu farà correctament però al seu ritme i a la seua manera.
CRISTINA SANCHEZ REQUENA
4. Els personatges que apareixen en edats de 8-10 anys, solen ser personatges de la mateixa edat que els oients. Ací els oients s’identifiquen amb la naturalitat amb que és mouen els protagonistes.
ResponEliminaHi ha històries on el personatge es rebel•là contra el sistema establert, representant el model que tot nen/a voldria ser però que no li es permès, com passa amb el conte de “Pipi Calcesllarges” on també es treballen elements irreals, com és la història de la xiqueta de 8 anys que viu sola.
En altres històries els personatges són caracteritzats de manera excepcional, amb l’exageració de les seues particularitats, com per exemple en el conte de “ Les Bruixes”. Ací apareixen elements fantàstics, com també apareixen en les històries de “Harry Potter”, “El lleó, la bruixa l’armari”, element característic d’aquestes edats.
Continuen hi havent històries d’animals com en l’etapa anterior, treballant en elles les diferencies per damunt de tot i desenvolupant al mateix temps la imaginació. Y per últim, també apareixen personatges de carn i ossos ,amb aventures caracteritzades per elements quotidians.
5. Roald Dahl sempre es posa al costat i a favor de l’Infant, caracteritza als personatges de mals o de bons, sense hi haure un que sigua un poc dolent o un poc bo. Aquestes històries estan plenes de intriga, transformant al protagonista per aconseguir un final sorprenent.
6. Michael Ende també es conegut per “La història interminable”, “Momo” o “La poció del desig”.
7. Les obres portades a la petita o gran pantalla son les següents:
- “El Cascanueces” d’E.T.A Hoffman.
- “Pipi calcesllargues” d’Astrid Lindgren.
- “Harry Potter i la pedra filosofal” de J. K. Rowling.
- “Les bruixes” de Roald Dahl.
- “El lleó, la bruixa i l’armari” de C. S. Lewis.
CRISTINA SANCHEZ REQUENA
PACO en la 1ª FASE bax ficar soles CRIS de nom, la fetxa es 24 de gener de 2011 3:50,24 de gener de 2011 3:51 i el 24 de gener de 2011 4:05 , es a dir els comentaris que hi ha baix de Cristina Pous. Eu senc pensava que apareixia tot el nom.
ResponEliminaSEGONA FASE
ResponEliminaLECTURES DE 5 A 7 ANYS
1.- En aquesta etapa apereixen temes un poquet més complexos, convidant als xiquets i xiquetes a la reflexió sobre valors, sentiments, tractant temes més didàctics. Treballant, així la poesía, els sentiments i emocions a través de la empatia, fantasía i realitat jugar amb aquestos dos mons, la imaginació i el misteri. En aquesta etapa també esta molt relacionat el text amb il·lustracions.
2.- L`única obra escrita a l`estat espanyol és ' Xola i els lleons', de Mikel Valverde. Nascut a Guipúscoa, al País Basc. I la seva llengua original és el euskera.
3.- Estic d`accord amb aquesta afirmació, la veritat que hem recorda al llibre que hem llegit 'Gramatica de la Fantasía', quan ens explica la heina de contar i/o crear històries tabú per a tractar temes considerats com prohibits segons l`edat de la que es tracte. Pense que el conte, és una heina molt bona per a tractar temes fràgils, durs o tabú, perqué de manera natural es pot treballar qualsevol tema, ja que si son considerats així es per la societat, que es qui fica limits en nombrosos temes. Per tant quan més natural consideres i tractes un tema, menys dur o fràgil sera i ho transmetrem al xiquet i xiqueta.
Paco, les meues últimes respostes del 29 de gener de 2011 11:09 corresponen a la segona fase de les preguntes del llibre, que m'he enganyat d'apartat. A més, m'he adonat que no posa el nom complet: Sóc Laura Senent Álvarez, de 2n A d'Educació Infantil.
ResponEliminaSEGONA FASE
ResponEliminaLECTURES DE 8 A 10 ANYS
4.- Els personantges son xiquets i xiquetes, més o menys, de la mateixa edat a la que van dirigides les històries. Per a fer protagonistes als lectors, i despertar en ells els mateixos sentiments i emocions.
5.- Realitza exageracions en les particularitats dels personatges, ja siguen bones o dolentes.
6.- També es conegut per 'Momo' ,' La història interminable', ' El ponche de los deseos'.
7.- Les obres son les següents:
- “El Cascanueces” d’E.T.A Hoffman.
- “Pipi calcesllargues” d’Astrid Lindgren.
- “Harry Potter i la pedra filosofal” de J. K. Rowling.
- “Les bruixes” de Roald Dahl.
- “El lleó, la bruixa i l’armari” de C. S. Lewis.
Paco, et vaig enviar les respostes de la primera fase al correu.
ResponEliminaSóc Paola Parisi Saval